Sui Wendi, reunificador de la Xina

 
Chang’an (Xina), 541 –Baoji (Xina), 604
Activitat: PolíticaGrup5-Història                                                              
Àrea: Imperi xinès Sui
 

Aristòcrata del nord

Yang Jian procedia d’una família noble de militars i alts funcionaris del regne de Zhou del Nord, un dels estats en què estava dividida Xina des de feia 300 anys. Sogre del monarca, quan va morir (578) organitzà un cop d’estat. Usurpà el poder a l’hereu legítim, va sufocar tota oposició i s’autoproclamà emperador amb el nom de Sui Wendi (581).

Un fet destacat, la conquesta de la Xina meridionalsuiwendi

Controlat el regne de Zhou, dominava tota la Xina del nord, llavors el seu objectiu fou l’annexió de la Xina meridional. Per garantir la seguretat dels seus dominis va refer sectors de la Gran Muralla i fomentà la divisió interna en la coalició de pobles turcs que amenaçaven les fronteres. Després invadí el sud, primer el regne de Liang (587) i després el més poderós, el de Chen. El 589 conquerí la capital d’aquest estat, Jiankang, l’arrasà i obligà la classe dirigent a emigrar al nord per viure a la capital del nou imperi. 

Política unitària

La política de Sui Wendi tingué com a fi la consolidació de l’estat xinès. Va restablir el sistema d’accés al funcionariat mitjançant exàmens públics per bandejar els antics privilegis de la noblesa. Es recentralitzà el poder civil i militar, imposant una administració uniforme arreu i augmentant el control sobre les autoritats locals. Promulgà un nou codi penal més simple i racional, el Kaihuang, que unia les tradicions del nord i el sud, tipificant els delictes i reduint les penes a quatre càstigs: mort, deportació, treballs forçats i fuetades. Seria el model dels codis imperials posteriors.

L’anècdota

L’emperador s’havia casat als setze anys amb Dugu Qieluo, filla d’un general. A diferència de gairebé tots els sobirans xinesos, alguns dels quals tingueren harems amb centenars de dones, Wendi no va comptar amb concubines mentre va viure la seva consort (544-602), qui va gaudir de gran ascendent sobre el monarca.