Francesc Eiximenis, el moralista popular

Girona, vers 1330-Perpinyà, 1409

Activitat: Religió. Literatura   

Àrea: Corona d’Aragó

 

Ensenyaments

De família de mercaders gironins acomodats, va ingressar a l’orde dels franciscans. Va estudiar a l’estranger, a Anglaterra i França. Completà, amb el mecenatge reial,  la seva formació a Tolosa de Llenguadoc, on rebé el títol de mestre en teologia. Durant aquells anys va fer estades a Oxford, París, Colònia, Roma…

València

Tornat a Catalunya, entre 1379 i 1383, ensenya a Barcelona; després s’instal·la a València. Aquí escriu la majoria de les seves obres, però la seva activitat no es limita a l’àmbit intel·lectual i a la predicació, també fou conseller del municipi i del mateix rei.

Propòsits i eines

L’obra d’Eiximenis pretén, d’una banda, la regeneració moral de la societat, tant del clergat com dels seglars; i d’altra, divulgar la teologia cristiana més enllà dels cercles cultes i fer-la entenedora per als ciutadans. Per això sovint empra el català en la producció religiosa, un català clar i planer, sense retoricismes, a l’abast de tothom, incorporant breus històries per il·lustrar i amenitzar el text.

Un fet destacat, Lo Crestià.

La seva obra magna, escrita entre 1379 i 1387, és Lo Crestià, que volia sistematitzar en tretze volums tot allò referit a la fe i la vida del cristià. D’aquesta obra d’abast enciclopèdic només va escriure quatre llibres: els tres primers tracten dels principis de la religió cristiana, de les temptacions i dels pecats, mentre que el dotzè llibre constitueix un tractat de filosofia política.

L’anècdota

Ben connnectat amb la família reial, sorprenen algunes afirmacions de Lo Crestià , com la profecia sobre la fi imminent dels reis i nobles, substituïts l’any 1400 per repúbliques urbanes arreu d’Europa. Davant els greus avalots populars contra els calls jueus de 1391 i l’enuig reial, Eiximenis va haver d’afegir un apèndix al seu llibre on es retractava d’aquelles afirmacions i negava la validesa del polèmic anunci.

Tria d’obres

Llibre de les dones (1392), Llibre dels àngels (1396), el seu llibre més difós, traduït al castellà, llatí, francès i flamenc; Vida de Jesucrist (1397-1398); i Scala Dei o Tractat de contemplació (1406)

Avinyonès

Coetani del Cisma d’Occident, això és, de la coexistència de diversos papes que es disputen l’Església, Eiximenis evoluciona en aquest afer de manera paralel·la als monarques de la Corona d’Aragó.  Primer es declara neutral, però en temps de Joan I es decanta pel papa d’Avinyó, Benet XIII. Aquest el premia amb el bisbat d’Elna, i el frare passa l’últim any a la Catalunya Nord, governant la seva diòcesi.

 

Per saber-ne més:

http://www.escriptors.cat/autors/eiximenisf/pagina.php?id_sec=1415 (web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)

Francesc Eiximenis (c. 1330-1409), el context i l’obra d’un gran pensador català medieval. Barcelona, 2015

Guardar

Anuncis