Widukind, un saxó contra Carlemany

 
Alemanya, m. 799?
Activitat: Guerra Grup5-Història                                                           
Àrea: Saxònia, Imperi carolingi
 

Un poble invadit

Els saxons eren un poble germànic pagà, establert  entre la Renània i el riu Elba al segle VIII. L’estat veí més poderós, l’imperi franc regit per Carlemany, el 772 invadí els seus territors per annexionar-los i cristianitzar-los. La resposta dels saxons fou una ferma oposició que s’allargaria durant trenta anys de guerres intermitents.

La resistència saxona

A partir del 777, les cròniques citen Widukind (o Witikind), un noble saxó de Westfàlia, com el líder dels rebels. Aquell any no assistí a l’assemblea convocada per l’emperador a Padeborn, sinó que es refugià a Dinamarca. L’any següent, aprofitant l’expedició militar de Carlemany a la península Ibèrica, va revoltar el país i fins i tot féu breus incursions contra l’imperi, com la ciutat de Coblença. Aviat els francs van restablir la situació.

S’intensifica el conflicte

El 782, la instauració d’un severíssim codi a Saxònia, les Capitulatio de partibus Saxoniae, que decretava la mort per aquells que no es convertissin a la fe cristiana, provocà una nova rebel·lió. Widukind va obtenir la victòria de Süntelgebirge, que anihilà un exèrcit franc, entre ells dos alts dignataris de la cort carolíngia. La resposta de Carlemany fou la massacre de Werden, on van ser executats més de 4.000 saxons. La guerra continuà els anys següents. El 784 Widukind es va aliar amb un poble veí, els frisis; tot i així, la superioritat franca s’imposà.

Un fet destacat, el bateig de Widukind

El 785 Widukind capitulà i va rebre el baptisme, amb Carlemany com a padrí, a Attigny. No tenim dades fiables dels seus anys posteriors. Segons uns, va gaudir de la confiança de l’emperador i morí lluitant contra el poble pagà dels àvars (799); segons altres, fou reclòs en el monestir de Reichenau, i potser més tard enterrat a Enger. En tot cas, la revolta saxona no va concloure fins el 804, després de deportacions massives i un nou codi legal menys sever.

widukindCriminal o heroi

La visió de Widukind varià al llarg dels segles. Les cròniques franques el titllaven de pèrfid rebel pagà mentre que més tard fou enaltit com a promotor del cristianisme. La dinastía imperial dels otònides se’n considerava descendent a través de Matilda de Ringelheim, mare d’Otó I. Al segle XX, en canvi, l’Alemanya hitleriana el destacà com a cabdill germànic contrari a la fe cristiana.

L’anècdota

Segons la llegenda, Widukind sempre anava a la guerra muntant un cavall negre, però quan va acceptar el baptisme, l’emperador li va regalar un cavall blanc. Alguns creuen que això explica que als escuts heràldics de les regions històriques de Westfàlia o Hannover figuri un cavalld’argent.

Anuncis