Bai Juyi, simplicitat i compromís en la poesia

Taiyuan (Xina), 772–Luoyuang (Xina), 846

Activitat: Literatura Grup3-Lletres

Àrea: Imperi xinès Tang

Primers anys

D’una família pobra de poetes i petits funcionaris, Bai Juyi (o Po Chü-i) va seguir la tradició familiar, tot i que de manera tardana. No fou fins als 28 anys que va presentar-se als exàmens imperials per accedir a l’administració pública, que superà amb brillantesa.

La carrera

A diferència dels seus familiars, va exercir importants càrrecs, ja fos a Xian, la capital; ja fos en l’ambit provincial, per exemple, com a governador de Hangzhou (822-824) o alcalde de la metròpoli de Luoyang. La seva carrera no fou sempre ascendent, alguns cops va ser allunyat de palau, probablement pels seus escrits on denunciava els abusos dels poderosos i el sofriment del poble. Bai Juyi va relacionar-se amb altres mandarins poetes, com Yuan Zheng, l’amistat del qual va mantenir al llarg dels anys.baiujyi

Versos

Bai Juyi és un dels autors Tang més prolífics, del qual es conserven més de 2.000 poemes, escrits amb un llenguatge clar i entenedor, lluny de l’estil artificiós cortesà. La seva poesia té un propòsit moral, en ocasions de clara denúncia social. També elabora textos de lirisme íntim, sorgits de la contemplació de la natura o de les relacions amicals. La concisió, les notes d’humor, la delicadesa i el to compassiu envers els desafavorits caracteritzen la seva producció.

Un fet destacat, La cançó de la pena infinita

És un llarg poema narratiu ―un dels més famosos de la literatura xinesa― que explica fets succeïts alguns anys abans de néixer el poeta. Narra la relació amorosa de la concubina Yang Guifei i l’emperador Tang Xuanzong, i el seu final tràgic.

Acaballes

Els seus últims anys va viure retirat a Loyangi s’acostà al budisme. Cada etapa vital del poeta es reflecteix en els seus versos, també en els escrits durant la vellesa. Traspuen, malgrat la pèrdua de familiars i amics, el seu ànim conforme i serè davant la mort.

Tria d’obres

Els crisantems al jardí de Llevant (812), poesia sobre el pas del temps ;La cançó del llaüt (815), llarg poema narratiu; El venedor de carbó; Un cant foll a les muntanyes.

La frase

“Un regal arribat d’Annam:

una cacatua vermella.

Els colors són del presseguer

florit i parla com els homes.

Li han fet allò que se sol fer

amb els savis i els eloqüents.

L’han tancat darrere els barrots

d’una gàbia i allà s’està”.

Per saber-ne més:

Bai Juyi. Versions de Bai Juyi. Traducció de Marcel Riera. Barcelona, 2013

Anuncis