Carlemany, el primer estadista europeu

 
n. 742?–Aquisgrà (Alemanya), 814
Activitat: Política  Grup5-Història                                                  
Àrea: Imperi carolingi
 
carlemany-durerFrancs i llombards

En morir el rei franc Pipí, el Breu (768), els seus dominis foren repartits entre els fills: Carles –el futur Carlemany- i Carloman. Les relacions entre els dos germans van ser tenses i quan Carloman va morir sobtadament el 771, Carlemany va ocupar els seus territoris. La vídua i els fills del difunt fugiren a Itàlia, on el rei llombard Desideri els protegí. La negativa papal  a coronar-los com a successors de Carloman provocà l’atac llombard contra Adrià I. Carlemany va sortir en defensa del pontífex, va combatre Desideri i aconseguí conquerir el reialme després de prendre Pavia, la capital (774).

El problema saxó

A l’est dels dominis de Carlemany s’estenien les terres dels saxons, un poble germànic pagà. Entre el 772 i el 804 el rei franc emprengué divuit campanyes a fi de sotmetre’ls. Féu destruir Irminsul, el gran arbre sagrat que veneraven i els imposà la conversió al cristianisme. Les revoltes successives van ser reprimides amb cruesa: ho exemplifica la massacre de Verden (782), allà Carlemany féu executar més de 4.000 saxons. Finalment, per acabar amb la resistència va deportar-ne grups lluny dels seus llocs d’origen, substituïts per població franca.

La península ibèrica

Un cap sarraí rebel a l’emir de Còrdova oferí lliurar ciutats islàmiques a Carlemany. L’emperador travessà el Pirineu, però l’empresa fracassà davant la traïció del cap rebel i la impossibilitat de prendre Saragossa. A la tornada, la rereguarda de l’exèrcit, comandada pel seu familiar Rotllan, fou massacrada pels vascons al pas de Roncesvalles (778). Aquest fet fou el germen del poema La cançó de Rotllan, compost segles més tard. Malgrat la derrota, l’emperador organitzà noves campanyes amb què conquerí ciutats com Girona (785) o Barcelona (801) a partir de les quals bastiria territoris de frontera.

Un fet destacat, Carlemany és coronat emperador (800)

El 799 el papa Lleó III fou deposat per la noblesa romana acusat d’adulteri i perjuri; aleshores va marxar a la cort de Carlemany qui el restablí en el tron pontifici. L’any següent el rei franc celebrà un judici a Roma que va declarar la innocència del papa. El dia de Nadal Lleó III el va coronar emperador, amb la qual cosa Carlemany esdevenia successor dels antics emperadors romans i equiparable a l’altre gran sobirà cristià, l’emperador bizantí, si bé aquest no el va reconèixer fins el 812. El nou imperi esdevé el defensor del papat que s’allunya definitivament de la influència de Constantinoble.carlemany-coronacio

L’organització de l’imperi

L’imperi de Carlemany abastava Europa occidental llevat de la major part de la península ibèrica, de les illes britàniques i del sud d’Itàlia. Estava organitzat en unitats territorials governades per comtes, sota el control de l’autoritat central a través dels “missi dominici”, delegats de l’emperador que, en parelles, inspeccionaven els comtats. Les noves disposicions legals d’abast general eren recollides en documents anomenats capitulars que es difonien arreu de l’imperi.

El renaixement carolingi

La capital dels seus estats fou Aquisgrà, centre des del qual s’impulsà un moviment cultural i artístic que cercava els seus models en l’imperi romà cristià del s. IV. Aquest renaixement fou limitat ja que només s’adreçava al clergat i les grans famílies nobiliàries educades a la capital. Carlemany afavorí aquest renaixement amb la concentració a Aquigrà de grans intel·lectuals vinguts d’arreu de l’Europa catòlica: Alcuí de York, Eginard, Pau Diaca…

carlemanyL’esdevenidor

El 806 l’emperador havia establert el repartiment dels seus estats entre la seva descendència: Carles, Pipí i Lluís. Tanmateix, Carlemany va sobreviure als fills grans, per la qual cosa tots els territoris van raure en mans de Lluís. Amb tot, l’imperi carolingi seria efímer tant per la manca d’un exèrcit i un funcionariat professionals com per la seva dimensió i la diversitat de pobles que l’integraven.

L’anècdota

El record de Carlemany perdurà al llarg dels segles, tal com evidencien les manifestacions literàries i religioses -amb el seu culte irregular estès per França, Alemanya , Suïssa i fins i i tot a la catedral de Girona- i també lingüístiques. En alguns idiomes eslaus el mot per designar el rei, el txec “Kral” i el polonès “Krol”, són adaptacions del seu nom, Karl.