Nicolau V, el primer papa del Renaixement

Sarzana (Itàlia), 1397–Roma, 1455

Activitat: Religió. Política    

Àrea: Estats Pontificis

Orígens humils

De jove, Tommaso Parentucelli treballà com a preceptor de famílies riques a Florència. Va estudiar teologia a la universitat de Bolonya, ciutat on va relacionar-se amb el bisbe Niccolò Albergati que, quan fou elegit cardenal, l’incorporà al seu servei, amb la qual coneixeria les elits polítiques i intel·lectuals.

Cap a la tiara

A la mort d’Albergati (1443), Parentucelli el succeeix com a bisbe de Bolonya. Destaca a la cúria i després de reeixir en missions a Alemanya és recompensat amb el títol de cardenal (1446). Difunt Eugeni IV, el conclave l’escull papa el 1447. Pren el nom de Nicolau, en honor del seu antic protector.

Sense rivals

El nou pontífex posa fi a l’amenaça de l’antipapa Fèlix V, que disputava el tron de sant Pere ja en temps del seu predecessor. Hàbil negociador, priva Fèlix V de l’ajut germànic amb el concordat de Viena (1448) establert amb el rei Frederic III d’Alemanya, a qui corona d’emperador el 1452. L’antipapa renuncia el 1449 i el papa l’admet com a cardenal.

Un fet destacat, la Biblioteca Vaticana

Amb Nicolau V, la col·lecció papal de còdexs manuscrits llatins i grecs triplica el seu nombre. Decideix permetre la consulta i estudi d’aquests textos als intel·lectuals, habilitant diverses sales de lectura. Abans de morir només s’hauria conclòs la sala grega, i no fou fins el pontificat de Sixt IV (1471-1484), que s’organitza la institució i es nomena un bibliotecari. Amb els segles, els seus fons augmentaran massivament fins esdevenir una de les biblioteques històriques més importants del món.

Niu d’artistes

Humanista i entusiasta dels nous corrents culturals, vol restaurar l’esplendor de Roma, renovant tant les estructures urbanes i els edificis vaticans com el dinamisme cultural. Per tant, convida artistes i escriptors a la ciutat, interessat sobretot en l’antiguitat clàssica. Incorpora al col·legi cardenalici intel·lectuals il·lustres, com Nicolau de Cusa. El pintor fra Angelico decora la capella privada del papa, però els projectes d’una nova basílica de Sant Pere no arribaran a bon port fins mig segle més tard.

L’anècdota

Un escriptor es negava a acceptar els diners amb què el papa volia premiar la seva obra, i el pontífex li respongué: “No ho refusis, no sempre tindràs un Nicolau prop teu”.

Adversitats finals

En política exterior juga un paper cabdal en el manteniment de la pau entre els grans estats italians. A la mateixa Roma, en canvi, sufoca una conxorxa per assassinar-lo  dirigida per Stefano Porcai, un humanista d’idees republicanes. A l’Orient, el sultà turc pren Constantinoble, la capital de l’imperi bizantí, el 1453; Nicolau V promou la croada contra els turcs sense èxit.