Manuel I de Bizanci, ambiciós i enèrgic

Constantinoble, 1118 –Constantinoble, 1180

Activitat: Política   

Àrea: Imperi bizantí

 

Sense poder

Mort l’emperador Joan II de Bizanci, el 1143, el succeeix al tron l’hereu, el seu fill Manuel I, sense grans trasbalsos, tot i que compta amb un germà més gran, Isaac. La política de Manuel I és ambiciosa: la restauració de l’imperi bizantí com a gran potència de la Mediterrània.

L’aventura italiana

Un dels principals rivals és el regne normand de Sicília, que ataca l’imperi als Balcans. Manuel reconquereix l’illa de Corfú el 1149 i, aprofitant la mort de Roger II de Sicília (1154), l’any següent envia una expedició naval que sotmet part de la Itàlia meridional. Tanmateix, el 1156 perd aquests guanys territorials després de la derrota de Bríndisi (Itàlia), que tanca la dominació bizantina a la zona.

Religions

Manuel I s’aproxima al papat, malgrat l’oposició de l’Església ortodoxa. Proposa la reunificació de les Esglésies occidental i oriental a canvi de ser reconegut com a únic emperador de la cristiandat, en perjudici de l’emperador germànic, en guerra contra el papa Alexandre III.  Finalment no s’arriba a l’acord, probablement perquè el pontífex tem la dependència del sobirà bizantí. A l’est, Manuel també negocia recompondre la unitat religiosa amb els monofisites siris i els armenis.

Un fet destacat, la batalla de Sirmium

Als Balcans, Manuel I obté grans èxits. A principis del regnat lluita contra serbis i hongaresos. Després de la victòria decisiva de Sirmium contra Hongria (1167), Manuel I s’annexiona els territoris de Croàcia, Dalmàcia i Bòsnia. Intervé en les lluites dinàstiques a Hongria, on finalment s’imposa el 1173 el seu candidat, Bela III, cosa que propiciarà l’entesa entre els dos regnes.

L’anècdota

Sobirà obert a occident, adopta alguns dels seus costums, convida intel·lectuals llatins a Constantinoble i organitza a l’hipòdrom torneigs de cavalleria, com els que se celebren a l’Europa occidental.

De croats i turcs

En la seva part asiàtica, també creix l’imperi amb la incorporació dels territoris veïns, al sud, de Cilícia i Edessa, alhora que el principat croat d’Antioquia esdevé el seu vassall (1159). D’altra banda, l’expedició conjunta amb el rei llatí de Jerusalem contra Egipte fracassa, i a l’Àsia Menor (Turquia), Manuel I pateix la derrota de Myriokephalon (1176)  davant del sultanat de Rum, que impedeix la recuperació del centre d’Anatòlia, ocupat pels turcs des d’un segle abans.

Anuncis