Guan Daosheng, una pintora celebrada en vida

Huzhou (Xina), 1262–Shandong (Xina), 1319

Activitat: Pintura 

Àrea: Imperi xinès Yuan

Afortunada

Procedia d’una família benestant que, sense fills barons, van donar-li una bona educació centrada en els clàssics, a diferència de la major part de les dones, també del seu grup social, a qui es prohibia aquesta formació. El 1286 es casa amb Zhao Mengfu (1254-1322), un intel·lectual brillant que va destacar com a pintor de paisatges. Matrimoni ben avingut, Zhao no va prendre mai una concubina, com molts dels seus companys; ans al contrari, Guan fins i tot col·labora activament en la seva obra.

Patrons

Khublai Kan, el primer mongol que governa tota la Xina, convida als erudits xinesos de més prestigi a servir com alts funcionaris el nou sobirà. Zhao Mengfu accepta i el 1286 viatja a la capital, amb Guan, que es relaciona directament amb artistes i escriptors. L’acompanyarà en altres viatges oficials. Com el seu marit, Guan conrea la poesia i les belles arts fins al punt que l’emperador Renzong col·lecciona i premia la seva obra cal·ligràfica, donant-li el títol honorífic de “Senyora del regne de Wei” el 1317.

Un fet destacat, la pintura de bambús

Practica la pintura mural i sobre paper, on excel·leix sobretot en la representació dels bambús, monocroms, en tinta negra (mozhu). En comptes de la imatge típica i tradicional d’una solitària tija d’aquesta planta, ella pinta els bambús en intricats matolls entre la boirina, formant part d’un paisatge, vist des de terra. Una de les millors obres, Bambús entre la boira i la pluja (1308), es conserva al Museu Nacional de Taipei (Taiwan).

Bambús entre la boira i la pluja (1308)

La frase

“Fer anar pinzell i tinta és un afer d’homes, però jo he fet aquesta pintura. Dirà algú que he transgredit? Què menyspreable, què menyspreable!” (inscripció d’una de les seves pintures de bambús)