Alfons VI, obrint Lleó i Castella a Europa

n. vers 1040?-Toledo, 1109

Activitat: Política   

Àrea: Regne de Lleó i Castella

 

Perdent i guanyant trons

Segon fill de Ferran I de Lleó i Castella, en morir el seu pare (1065) rep el regne de Lleó mentre Sanç, el primogènit, governa Castella, i Garcia, Galícia. Descontent, Sanç lluita contra els germans per reunificar l’herència paterna. Derrotat a Golpejera (1072),  Alfons perd el regne i marxa a l’exili, a Toledo. Tanmateix, partidaris d’Alfons s’oposen al nou rei lleonès i es fan forts a Zamora. Mentre assetja la població, Sanç és assassinat, i Alfons recupera el tron i esdevé també rei a Castella.

L’anècdota

D’acord amb una llegenda, la mort de Sanç va suscitar entre els notables castellans la sospita que Alfons havia participat en el magnicidi. Per això, abans de ser reconegut com a rei de Castella, l’obligaren a jurar la seva innocència en aquell crim a l’església de Santa Gadea (Burgos). Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, fou l’encarregat de preguntar al monarca; d’aquí derivaria l’odi reial cap aquell cabdill castellà. Aquesta història que pretén explicar l’exili del Cid, revela les pugnes històriques entre lleonesos i castellans.

Un fet destacat, la conquesta de Toledo

Alfons VI emprèn la conquesta de nous territoris musulmans al sud, a costa dels estats islàmics. La fita més destacada és l’ocupació del regne de Toledo i la seva capital (1085), amb la qual cosa la frontera se situa a la vall del Tajo. Paral·lelament, s’organitza el territori, concedint furs a ciutats com Burgos, Sepúlveda i Logronyo, alhora que es restauren antigues diòcesis i les seus arquebisbals de Braga i, sobretot, de Toledo.

Corrents ultrapirinencs

Aquest rei intensifica les relacions amb altres països europeus, potenciant, per exemple, la pelegrinació a Sant Jaume de Galícia i els contactes amb l’orde monàstic de Cluny. Seguint les disposicions papals, el concili de Burgos (1080) decreta la substitució de la litúrgia pròpia mossàrab per la romana. Es difon l’art romànic. En l’àmbit domèstic, ell i les seves filles es casen majoritàriament amb nobles de França.

L’embat almoràvit

Vist l’expansionisme d’Alfons VI i els tributs aclaparadors que imposa als regnes de l’Espanya musulmana, aquests demanen la intervenció de l’imperi almoràvit, l’estat islàmic que domina el Magreb. El 1086 els almoràvits derroten el rei lleonès a Sagrajas i el tornen a vèncer a Consuegra (1107) i Uclés (1108), on mor Sanç, el fill mascle d’Alfons VI, per la qual cosa heretarà la corona la seva filla Urraca.  Malgrat aquests fracassos, les pèrdues territorials són escasses: Consuegra, Ocaña, Conca…

Guardar

Anuncis