Alfons I, l’ocupació aragonesa de la vall de l’Ebre

 
n. ca. 1073-Poleñino (Osca), 1134
Activitat: Política  Grup5-Història
Área: Regne d’Aragó
 
Aragó, Navarra i Castella

Fill segon de Sanç Ramírez, rei d’Aragó i Navarra, accedí al tron el 1104 a la mort del seu germà Pere I. Va casar-se amb Urraca, reina de Castella i Lleó (1109), amb la qual cosa podia haver-se unificat gairebé tota l’Espanya cristiana, però les fortes desavinences entre la parella reial i l’hostilitat de sectors de la noblesa i l’alt clergat van provocar una guerra civil. Finalment, el 1114 es produí la separació canònica del matrimoni i Alfons abandonà Castella si bé mantingué el domini sobre part d’aquell regne fins 1127, quan signà l’acord de Támara amb el rei Alfons VII de Castella i Lleó.

Un fet destacat, la conquesta de Saragossa (1118)

Alfons I, de Francisco Pradilla (1879)

Alfons I, de Francisco Pradilla (1879)

A Aragó, Alfons I va menar una agressiva política d’expansió territorial cap al sud. Des de 1105 fins a la seva mort l’estat aragonès guanyà més de 25.000 km². D’acord amb el rei, el 1118 un concili a Tolosa va convocar una croada per conquerir Saragossa. Reforçat pels croats occitans dirigits per Gastó de Bearn, Alfons I va assetjar la ciutat saragossana que va rendir per fam aquell mateix any. Poc després s’hi afegiren altres poblacions com Tudela o Tarassona (1119), però no fou fins el 1120 quan afermà els nous territoris en desbaratar una contraofensiva sarraïna a la batalla de Cutanda.

Victòries i fracassos

Entre 1125 i 1126 Alfons I, dit el Bataller, encapçalà una expedició militar a València i Andalusia, sense guanys territorials, però sí amb un gran botí i 10.000 mossàrabs, és a dir, cristians que vivien en zona islàmica, amb qui poblà la vall de l’Ebre. Més tard el rei volgué conquerir Lleida i Tortosa, port des del qual organitzaria una croada a Terra Santa. La resistència islàmica i l’oposició catalana davant aquesta política que barrava la seva expansió meridional, frustrà la temptativa. Després d’alguns èxits com la presa de Mequinensa (1133), patí una greu derrota a Fraga (1134) que posaria fi a aquest projecte.

L’anècdota

Alfons va morir sense fills. D’acord amb el seu testament, va llegar el reialme navarroaragonès als ordes militars dels templers, hospitalers i els cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem. Malgrat la decisió reial, la noblesa s’hi oposà obertament. El regne es dividí: els navarresos van elegir Garcia Ramírez com a un nou rei de Navarra; a Aragó, Ramir, germà d’Alfons, monjo i bisbe de Roda-Barbastre, va abandonar la diòcesi per governar el país, es casà i tingué una filla, Peronella.

Anuncis