Casimir III, rei d’una Polònia ascendent

 
Kowal (Polònia), 1310–Cracòvia (Polònia), 1370
Activitat: Política   Grup5-Història                                                 
Àrea: Regne de Polònia
 
Príncep hereu

Últim dels sis fills del rei Ladislau I de Polònia i Eduvigis de Gniezno, als dos anys fou designat hereu després de la mort dels seus germans barons. Als dinou ja va participar com a ambaixador a la cort hongaresa i poc després assumí tasques de govern. El 1325 s’havia casat amb Aldona, filla del sobirà de Lituània, qui com a dot va alliberar milers de polonesos, captius a causa de les guerres anteriors  entre els dos països.

casimirIII-tombaPolònia en perill

Rei el 1333, féu front a la pressió germànica que amenaçava l’estat, sobretot mitjançant la diplomàcia. Va comprar els drets del rei de Bohèmia a la corona polonesa, renuncià a territoris del nord i oest de Polònia, com Pomerània i Silèsia, a favor dels cavallers teutònics i del rei bohemi, respectivament. La pau de Kalisz amb l’Orde Teutònic (1343), li va permetre enfortir el reialme i compensar les pèrdues territorials amb una política expansiva pel sud-est, per Ucraïna i Rússia, annexionant-se extenses àrees com el ducat d’Halicz.

Prosperitat, llei i tolerància

Amb l’estatut de Wislica (1347) codificà per primer cop el dret consuetudinari polonès, encara que no aconseguí imposar un únic codi legislatiu per a tot el regne. Fomentà l’agricultura i el comerç,  va crear noves viles i afavorí l’arribada de pobladors. Fou un monarca tolerant pel que fa a la religió: va confirmar els privilegis de les comunitats jueves, prohibí el segrest i la conversió forçada dels seus infants a la fe cristiana; d’altra banda, també protegí l’església ortodoxa a Halicz, la religió pròpia de la zona, malgrat ser catòlic ell i la majoria del seus súbdits.

L’anècdota

A l’inici del seu regnat, Joan I de Bohèmia no el reconeixia com a rei de Polònia, l’anomenava el “rei de Cracòvia”. Primer menystingut, amb els anys gaudiria d’una alta consideració a tota Europa, tal com ho palesen les celebracions de 1363. Aquell any actuà com a àrbitre en un conflicte entre el rei hongarès i l’emperador germànic Carles IV resolt a Cracòvia, ciutat on aquest últim es casà amb Elisabet, néta de Casimir, en presència d’altres reis com el danès o el de Xipre.

Un fet destacat, la fundació de la Universitat de Cracòvia

A fi de comptar amb personal apte per codificar les  lleis i administrar el país obtingué del papa Urbà V l’autorització per crear una universitat a Cracòvia, que constituí el segon centre d’aquestes característiques a l’Europa oriental. La carta reial de fundació fou publicada el 1364. Les despeses de la nova institució se sufragarien amb el monopoli reial de les salines de Wieliczka. No obstant això, a la mort del rei, la universitat va decaure i desaparegué, però fou refundada el 1400.

Anuncis