Ulugh Beg, el nét de Tamerlà que mirava els estels

 
Sultaniyya (Iran), 1394-Begum, Samarcanda (Uzbekistan), 1449
Activitat: AstronomiaGrup2-Raó
Àrea: Transoxiana
 

La nissaga

En morir Tamerlà, sanguinari constructor d’un imperi a l’Àsia central, un del seus fills, Xa-Ruh, pare d’Ulugh, s’imposà als seus germans i va conservar bona part de l’estat timúrida. Muhammad Taragay –el nom real d’Ulugh Beg, que significa “gran príncep”- als setze anys fou designat governador de la Transoxiana, la regió amb capital a Samarcanda. Governà la zona durant més de trenta anys i transformà aquella ciutat en un important centre cultural.

El rei savi

Amant de l’estudi i les lletres, va crear una madrassa, una escola d’ensenyament superior, on va donar gran importància a les matemàtiques i l’astronomia. El sobirà no només en fou el creador sinó que hi participà activament, revelant els seus grans coneixements científics. L’escola aplegà una seixantena d’intel·lectuals vinguts d’arreu del món islàmic.ulughbeg

Un fet destacat, l’observatori astronòmic de Samarcanda

L’interès principal d’Ulugh era l’astronomia i per això, el 1420, va bastir un gran observatori que comptava amb instruments colossals -com un sextant de més de 40 m. de radi- que permetien una major precisió en els càlculs astronòmics.

Un catàleg estel·lar

Les seves investigacions es recolliren en el Zij d’Ulugh Beg (dit també Zij i-Gurgani o Zij-i Sultani), publicat el 1437, una obra que comprèn un catàleg d’estrelles fonamentat en l’observació directa que verificava i corregia la posició d’un miler d’estels d’obres precedents. Altres resultats com les seves taules de sinus i tangents  sorprenen per la seva exactitud ja que coincideixen els vuit primers decimals amb els valors actuals.

Soldà efímer

En morir el seu pare el 1447, esdevingué el nou monarca. Es succeiren les revoltes i finalment el va destronar el seu fill Abd al-Latif. Privat del poder decidí pelegrinar a la Meca, però en la primera etapa del viatge, fou mort per ordre del nou sobirà.

L’anècdota

Una expedició científica russa va descobrir la tomba a Samarcanda el 1941. El seu cadáver mostrava signes evidents d’una mort violenta: la tercera vèrtebra cervical havia estat tallada així com la seva mandíbula inferior. La crònica tradicional sobre el seu traspàs no anava desencaminada.