Heinrich Seuse, servent de la Saviesa eterna

 
Constança o Überlingen (Alemanya), vers 1295-Ulm (Alemanya), 1366
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic

Noms

Conegut també amb la forma llatinitzada d’Henricus Suso, en realitat el seu pare es deia Heinrich von Berg, que alguns han associat amb un llinatge noble al servei de l’arquebisbe de Colònia. El nom que va adoptar Seuse deriva del cognom de la mare, Sus o Süs.

Seguint sant Domènec

Als tretze anys va entrar al convent dominic de Sant Nicolau, a Constança, on professaria més endavant com a frare. Va concloure els estudis a Colònia, probablement en companyia de Johann Tauler, com a deixeble devot d’Eckhart, un intel·lectual brillant i heterodox. Els tres esdevindrien els principals exponents de la mística renana. El 1327 Suso va tornar al convent de Constança dedicat a la formació dels novicis.

Tria d’obres

Llibret de la veritat (Büchlein der Wahrheit, 1327?), on defensa el mestre Eckhart d’acusacions d’heretgia; Vita, una biografia de Seuse escrita per la monja Elsbeth Stagel a partir de les seves confidències, revisada i completada per ell mateix, que té com a propòsit explicar la seva evolució espiritual.

L’anècdota

Les severes pràctiques ascètiques juvenils van quedar enrere quan va prioritzar el desprendiment i no la mortificació com a via de progrés espiritual. En la biografia explica que un cop, des de la cel·la, observà un gos que jugava amb un tros de roba. Llavors entengué que ell havia de fer com el drap, no oposar cap resistència a Déu, desprendre’s i deixar-lo actuar. Seuse va recollir el drap  que conservaria sempre.

Un fet destacat, El llibret de la Saviesa eterna (Das Büchlein der ewigen  Weisheit)

heinrichseuse-miniaturahorologiumsapientiae

En forma de diàleg entre Déu —la Saviesa eterna— i el seu servent, medita sobre la Passió de Jesucrist i  proposa un itinerari espiritual cap a la unió mística. A diferència d’Eckhart, l’obra és eminentment pràctica, no basteix un corpus teòric, parla de la seva experiència amorosa de Déu amb textos expressius, plens de lirisme. Posteriorment va reescriure l’obra en llatí, Horologium sapientiae (El rellotge de la saviesa), un dels llibres medievals de devoció més difosos.

Adversitats

Sospitós per la seva defensa de l’obra d’Eckhart, condemnada pel papa el 1329, li fou prohibit seguir ensenyant i encara que el 1334 fou rehabilitat, no hi tornà. Va dedicar-se a l’atenció pastoral de laics i de comunitats de monges. Prior del cenobi de Constança, cap al 1348 va haver de renunciar-hi. Se l’acusà de ser pare d’un nen i va patir l’escàndol i el descrèdit durant anys ja que no fou reconeguda la seva innocència fins 1354.