Juliana de Norwich, passió de Déu a l’anglesa

Anglaterra, 1342?-Norwich (Gran Bretanya), després de 1416

Activitat: ReligióGrup2-Raó

Àrea: Regne d’Anglaterra

L’anècdota

Poc se’n sap de la vida d’aquesta anglesa. Fins i tot, s’ignora el seu nom de pila. El nom pel qual és coneguda deriva del lloc on va viure molts anys, l’església dedicada a Santa Juliana, a Norwich.

julianadenorwichUna cristiana iletrada

Una forma de vida religiosa típica de l’Anglaterra medieval era la reclusió en una cel·la prop d’una església. Juliana de Norwich, sense pertànyer a cap orde religiós, va seguir aquest model. Això no va impedir el seu mestratge espiritual des de la cel·la, tal com reflecteixen les visites de Margery Kempe, una altra mística anglesa. En els escrits es presenta com a dona illetrada, però això no significa que fos analfabeta sinó que no sabia llatí. En realitat demostra un gran coneixement de la Bíblia i la literatura eclesiàstica.

Revelacions

Segons ella mateixa explica, als trenta anys va emmalaltir greument i, en perill de mort, va rebre l’extremaunció. Dies després, però, el dolor va desaparèixer, substituït per visions de Jesucrist en moments de la seva Passió i altres imatges simbòliques.

Un fet destacat, Llibre de les revelacions de l’amor diví

Arran de la seva experiència mística, Juliana va escriure una obra de la qual es coneixen dues versions. La més antiga, escrita poc després de les revelacions, i una altra, molt més extensa, redactada vint anys més tard, on aprofundeix el sentit de la seva experiència espiritual. A partir de les revelacions basteix un tractat teològic sobre la salvació on exposa, en anglès i en un estil entenedor, la seva absoluta confiança en la bondat de Déu, a qui veu com a Pare i Mare.

La frase

“D’aquesta manera vaig comprendre que el propòsit de nostre Senyor és l’amor. Vaig veure clarament en això i en tot que, abans de crear-nos, Déu ens va estimar, i que el seu amor mai no ha defallit ni mai defallirà. És en aquest amor que ha fet totes les seves obres, és en aquest amor que ha fet tot allò que és bo per a nosaltres i és en aquest amor que la nostra vida és eterna” (extret de l’últim capítol del seu Llibre).

“Juliana és sens dubte una de les veus cristianes més meravelloses. Com més vell em faig, més s’engrandeix als meus ulls. Si abans era un boig de sant Joan de la Creu, avui no substituiria Juliana per ell: ni que em donessin el món, o l’Índia i tots els místics espanyols en un sol lot” (de Thomas Merton, monjo del segle XX).

Per saber-ne més:

Dones místiques, època medieval. Palma de Mallorca, 1996

Juliana de Norwich. Llibres de les revelacions de l’amor diví. Barcelona, 2002

Anuncis