Borrell II, un segon Guifré

 
m. Seu d’Urgell, 992
Activitat: Política
Àrea: Comtats catalans
 
Aplegant comtats

Fill primogènit de Sunyer I, comte de Barcelona, Girona i Osona, des del 947 va governar aquests territoris, primer conjuntament amb el seu germà Miró (m. 966). A més, va afegir-hi el comtat d’Urgell en morir el seu oncle Sunifred II (948), amb la qual cosa va controlar bona part dels dominis del seu avi Guifré el Pelós. El 971 va prendre el títol de duc de la Gòtia.

Temptatives d’autonomia religiosa

El comte de Barcelona va afavorir la relació amb la Santa Seu, com ho demostra el seu viatge a Roma (970) amb Ató, bisbe de Vic. A més d’enfortir els seus vincles amb el papa, sense intervenció del rei franc, volia obtenir la restauració de l’arquebisbat de Tarragona que l’alliberés de la dependència del metropolità de Narbona. L’assassinat d’Ató, un cop tornat a Catalunya, frustrà l’intent.

Pau  i guerra amb el califat de Còrdova

Borrell II va enviar diverses ambaixades a Còrdova a fi de mantenir la pau que garantís la prosperitat dels comtats. En temps del califa al-Hakam II es promogueren els intercanvis comercials, que no impediren avenços repobladors cristians als rius Gaià i Anoia, ni establiments sarraïns al camp de Tarragona. Tanmateix, amb l’adveniment d’al-Mansur, general que va prendre el poder al califat de Còrdova, s’estroncà la pau. El 985 una expedició militar cordovesa avançà per Tortosa fins al Vallès on derrotà les tropes de Borrell a Rovirans, i després conquerí i assolà Barcelona el 6 de juliol.

Un fet destacat, la fi de la dependència envers el regne franc

Després de la devastadora ràtzia d’al-Mansur, el comte català demanà ajut al rei franc, però l’absència de nous atacs sarraïns i el buit de poder a França, va dur el comte a restablir el seu govern de manera completament autònoma. Quan Hug Capet esdevé rei de França i li proposa protecció a canvi de vassallatge, Borrell II no respon la missiva, o bé s’ha perdut la resposta. En qualsevol cas, constitueix el darrer document de dependència entre els comtes catalans i el rei.

L’anècdota

La política matrimonial de Borrell significà un canvi respecte als seus antecessors. Fins aleshores els comtes havien triat les consorts entre la noblesa del país, els seus dos matrimonis, Letgarda de Roergue (vers 967) i Eimeruda d’Alvèrnia (vers 988), provenen d’Occitània, probablement per potenciar les relacions amb aquests territoris i acréixer el prestigi del comte.

La frase

El procés d’independització que es manifesta francament en temps de Guifré I havia avançat tant, interiorment, a finals del s. X, i s’’havia accentuat tant, exteriorment, per les lluites dinàstiques entre capets i carolingis, que és lícit situar convencionalment en el regnat de Borrell II l’inici de la independència de Catalunya, sense donar per això a aquesta fita un valor absolut.” (de l’historiador Antoni Rovira i Virgili)