Juan de Mena, creant un castellà literari

Còrdova, 1411?–Torrelaguna (Madrid), 1456

Activitat: LiteraturaGrup3-Lletres

Àrea: Regne de Castella

 

D’Espanya a Itàlia

Orfe de nen, comença els estudis a la ciutat natal, que completaria a la universitat de Salamanca. Vora el 1441 es trasllada a Itàlia, vivint sobretot a Florència, on hi ha la cort pontifícia, probablement sota la protecció del cardenal Juan de Torquemada. Allà es relaciona amb els humanistes italians dedicats a l’estudi de la cultura clàssica grecollatina.

A la cort

Tornat d’Itàlia el 1443, llatinista consumat, Mena va servir el rei Joan II de Castella com a secretari de cartes llatines. L’any següent fou nomenat també cronista oficial. Segons els testimoni dels seus contemporanis, Mena es consagra a les lletres, sense participar en les intrigues cortesanes. Això explicaria que mantingués bones relacions amb Álvaro de Luna, favorit de Joan II,  i el marquès de Santillana, dos dels prohoms del seu temps, enemics entre ells.

Un castellà llatinitzat

Juan de Mena introdueix en gran nombre models italians i llatins en la seva producció a fi de “dignificar” el castellà poètic, diferenciant-lo de la llengua popular. Així, utilitza hipèrbatons i estructures sintàctiques pròpies del llatí, com l’ablatiu absolut o l’ús de l’infinitiu present, alhora que adopta abundants llatinismes, part dels quals —“diáfano, confluir, exilio, flagelo”… —perviuen encara. Molts dels seus textos contenen al·lusions mitològiques, amb nombrosos recursos retòrics que creen un estil dens i recarregat.

Un fet destacat, El laberinto de la fortuna (1444?)juandemena

La seva obra capital és Del laberinto de la fortuna, coneguda també com Las trescientas.  Aquest poema al·legòric, que es compon de 297 estrofes de versos de dotze síl·labes, s’inspira en la Divina Comèdia, de Dant, amb influències d’altres autors, com Lucà i Boeci. De la mà de la Providència, l’autor visita el palau de la Fortuna on coneix personatges de l’antiguitat i contemporanis, que encarnen els vicis o les virtuts.

La frase

“Pues cómo, Fortuna, regir todas cosas

con ley absoluta, sin orden, te plaze?

¿Tú non farás lo qu’el çielo faze,

e fazen los tiempos, las plantas e rosas?

O muestra tus obras ser siempre dañosas,

o prósperas, buenas, durables, eternas:

non nos fatigues con vezes alternas,

alegres agora e agora enojosas”

(extret de El laberinto de la fortuna).

 

Tria d’obres

La Ilíada en romance, traducció en prosa d’una versió llatina de l’obra d’Homer; Coronación (1438), poema en honor del marquès de Santillana amb motiu de la conquesta de Huelma; Coplas de los pecados mortales, obra inacabada i completada per altres autors.

 

Guardar