Pipí, el Breu, el pare de Carlemany

Jupille (Bèlgica), 714–Saint-Denis (França), 768

Activitat: Política Grup5-Història

Àrea: Regne franc

 

Títols enganyosos

Des de feia generacions, el seus avantpassats, anoments els Pipínides, ocupaven el càrrec de majordoms de palau al regne franc, però havien superat amb escreix les seves tasques administratives com a intendents. Teòricament servien als sobirans francs merovingis; en realitat la família pipínida exercia el poder efectiu.

Herències

El 741 va morir el pare de Pipí, Carles Martell. Els dos fills legítims, Carloman, el primogènit, i Pipí, van heretar la funció de majordoms de palau en parts diferents del regne. Pipí va afavorir la reforma de l’Església franca per part de sant Bonifaci així com l’ evangelització entre els saxons. El 748, després que el seu germà gran va fer-se monjo, ell es convertí en l’amo de tots els territoris francs.

pipí,elbreu-tombareialsaint-denis

Tomba reial de Pipí, abadia de Saint-Denis

El primer rei carolingi

Pipí va acabar amb la ficció de la reialesa merovíngia. Després d’aconseguir l’aprovació del papa Zacarias (750), va destronar Khilderic III, l’últim rei franc de la dinastia merovíngia, i el va fer tancar en un monestir. Pipí va ser proclamat nou sobirà en una assemblea de notables a Soissons el 751 i fou ungit com a rei per sant Bonifaci, cerimònia estranya fins aleshores entre els francs, amb la qual se sacralitzava la figura del monarca.

Un fet destacat, la Donació de Pipí

Davant el poble dels llombards que havia invadit Itàlia i amenaçava Roma, el papa buscava la protecció del rei franc. El 754 Esteve II viatjà a França, on ungí com a monarca Pipí i els seu familiars directes. Els anys següents els francs s’enfrontaren als llombards, que abandonaren zones com ara l’exarcat de Ravenna. Tanmateix, Pipí no les restituí a l’Imperi bizantí, l’antic propietari, sinó que les va donar al pontífex. Aquí rau l’inici del papa com a sobirà amb poder temporal més enllà de Roma, sobre la Itàlia central.

L’anècdota

L’apel·latiu “el Breu” no al·ludeix a la brevetat del seu regnat, fa referència a la seva curta estatura. Aquest àlies potser s’ha de relacionar amb la gran alçada del seu fill, el futur Carlemany, que superava 1’90 m., d’acord amb l’anàlisi de les seves restes.

Anuncis