Barcelona, primera meitat del s. XV? –Barcelona, 1497
Activitat: Literatura
Àrea: Corona d’Aragó. Estats Pontificis
Primeres informacions
Els Pau pertanyien a l’elit dirigent de Barcelona. El pare de Jeroni era un jurista de prestigi i també conseller reial. Seguint la carrera jurídica del progenitor, va fer estudis universitaris en diverses ciutats italianes i va doctorar-se en dret. Així mateix va formar-se com a capellà, de tal manera que esdevindria canonge de Vic, i més tard, de Barcelona.
Sota el cardenal
Des de 1475 viu a Roma on, gràcies a la protecció del cardenal valencià Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, s’incorpora a la cúria administrativa papal. A banda dels afers professionals, es relaciona assíduament amb altres humanistes, fent gala de la seva erudició. Tota la seva producció és en llatí, tractant de dret, història, filologia… i seguint en els textos poètics els models dels clàssics romans. Tornat a Barcelona el 1492, ajuda Pere Miquel Carbonell en la redacció de les seves Cròniques d’Espanya.
Tria d’obres
Dels rius i les muntanyes de les Espanyes (De fluminibus et montibus Hispaniarum, 1475?), text de geografia descriptiva; i Practica de la cancelleria apostòlica (Practica cancellariae apostolicae), la seva obra capital, el primer manual sobre els procediments de la cancelleria pontifícia.

Barcino, de Jeroni Pau. Exemplar de la Biblioteca de Catalunya
Un fet destacat, Barcino
Aquesta obra de Jeroni Pau constitueix un dels primers treballs històrics sobre la ciutat de Barcelona. Malgrat que Pau vivia encara a Roma, va ser publicada a Barcelona el 1491. Nega que la ciutat fos fundada per Hèrcules i la relaciona amb la família cartaginesa dels Barca. La breu panoràmica històrica va acompanyada de notes sobre l’economia, la població, els monuments i les personalitats més rellevants de temps antics, esmentant, entre altres, santa Eulàlia, el bisbe Pacià o el cònsol Luci Licini Sura.
La frase
“I si prescindim de les bellíssimes però gèlides ciutats de la nació germànica, és just dubtar profundament si Barcelona venç en bellesa i en netedat la nobilíssima ciutat de Florència, a Etrúria. Que la situació de Barcelona és en tots els aspectes més excel·lent, pel seu litoral i la bonesa del seu clima, ningú no gosarà de negar-ho” (fragment de Barcino)
Per saber-ne més:
Jeroni Pau. Obres. Edició a cura de Mariàngela Vilallonga. Barcelona: Curial, 1986