Sei Shonagon, confidències de fa mil anys

 
Japó, 966 o 967–1017 o post.
Activitat: LiteraturaGrup3-Lletres                                                          
Àrea: Imperi del Japó

Dama amb nom desconegut

Sei Shonagon no era el nom propi d’aquesta escriptora del segle XI. Seguint el costum de la cort japonesa, les dones eren conegudes per un sobrenom. Shonagon indicava el seu càrrec palatí, i Sei era un nom referit a la seva nissaga.

En tot cas, gràcies al seu diari, tenim alguna informació sobre la vida familiar. Era filla del noble Kiyohara no Motosuke, governador provincial i famós poeta. Es va casar amb el noble Tachibana no Morimitsu, de qui va tenir un fill i sembla que se n’havia divorciat abans d’arribar a la cort, on va comptar amb diversos amants.

Amb l’emperadriu

El 991 entrà al servei de Sadako, consort de l’emperador Ichijo, quan la sobirana tenia quinze anys. Esdevingué la seva dama d’honor més estimada i rivalitzava amb Murasaki Shikibu, una altra gran escriptora, que era la dama de companyia d’Akiko, la segona dona de l’emperador. Sei Shonagon gaudí d’un envejable posició  que només s’estroncà quan Sadako va morir de part l’any 1000.seishonagon

Un fet destacat, el Quadern de capçalera (Makurano sōshi)

Tot i que també va conrear la poesia, la  seva gran obra és Quadern de capçalera, un diari íntim que recull les seves impressions i les anècdotes de la vida de la cort. Comprèn descripcions del paisatge, retrats, diàlegs dels cortesans i fins i tot llistats de coses agrupades per motius diversos. El diari descobreix una escriptora excepcional, amb grans dots d’observació, enginyosa,  lúcida i punyent.

L’ocàs

Morta l’emperadriu Sadako, ella va continuar un temps a la cort, com ho recull Murasaki als seus escrits. De la seva fi se’n coneixen diferents versions. Una assegura que es va casar un altre cop i va tenir una filla; altres, en canvi, la situen en un monestir budista, o bé pobra, malvivint de la caritat.

La frase

“Una nit de lluna plena un missatger va deixar una nota a l’avantcambra d’on jo era. En un full magnífic de paper escarlata vaig llegir les paraules: “No tinc res a dir”. Fou la claror de la lluna que va convertir aquell detall en deliciós. Dubto molt que hagués reaccionat de la mateixa manera en una nit de pluja”

 “Quan penso en les pobres dones que viuen tancades a les seves llars al servei dels seus marits, unes dones que no han viscut ni viuran una sola experiència excitant en tota la vida i que malgrat tot están convençudes que són perfectament felices, les menyspreo de tot cor” (fragments extrets de Quadern de capçalera)

Per saber-ne més:

Sei Shonagon. Quadern de capçalera. Barcelona, 2007