Sant Ciril de Tessalònica, missioner entre els eslaus

 
Salònica (abans  Tessalònica, Grècia), 827 o 828-Roma, 869
Activitat: Religió       Grup2-Raó                                              
Àrea: Imperi bizantí i regne de la Gran Moràvia
 

Una carrera prometedora

Constantí –Ciril fou el seu nom de religiós-, erafill d’un alt funcionari imperial, el benjamí d’una familia de set germans, que deixà Tessalònica per rebre una formació acurada a la capital. Va estudiar a l’acadèmia imperial si bé refusà fer carrera a la cort. Clergue, durant un temps bibliotecari del patriarca de Constantinoble, més tard va dedicar-se a l’ensenyament de la filosofia. Tanmateix, al final es retirà per dur una vida de pregària al monestir de Polychron, regit per l’abat Metodi, germà seu.

Entre khàzars

Ciril i Metodi

Ciril i Metodi

Vers el 861 l’emperador bizantí va ordenar als dos germans viatjar fins al país dels khàzars, poble establert a Ucraïna, en les ribes del mar d’Azov, per tal de participar en una controvèrsia, seguint la invitació del seu rei, amb jueus i sarraïns. Malgrat els seus esforços, el rei khàzar mantingué la seva fe jueva, que més endavant també adoptà el seu poble.

Un fet destacat, l’alfabet gaglolític

D’acord amb l’emperador bizantí, van endegar el 892 una missió a la Gran Moràvia, primer estat eslau fundat a l’Europa central, convidats pel seu rei Rostislav, que volia l’evangelització del seu poble sense dependre del clergat germànic veí. Els dos germans coneixien l’eslavònic, l’idioma comú de tots els eslaus. Ciril s’inventà un alfabet nou, l’alfabet gaglolític, precedent de l’actual ciríl·lic, per transcriure els sons d’aquesta llengua, aprofitant lletres gregues, hebrees i d’altres orígens. Així traduiren a l’eslavònic l’evangeli i altres textos per a la predicació i el culte.

Roma

Els èxits en l’evangelització dels moraus motiva les queixes del clergat germànic que considerava aquells territoris dins la seva jurisdicció. El 867 els dos germans van ser cridats pel papa a Roma. Molts creien que només existien tres úniques llengües aptes per al culte -llatí, grec i hebreu-, però a Roma, el papa Adrià II confirmà la validesa litúrgica de la llengua eslavònica el 868, que s’usà en la basílica de sant Pere. Ciril va emmalaltir greument i poc abans de morir es féu monjo; fou llavors quan adoptà el nom pel qual és conegut. El seu germà gran prosseguiria la seva obra missionera.

La frase

“Déu no fa ploure sobre tothom? El sol no brilla igualment per a tots els homes? No respirem tots el mateix aire? Com no us fa vergonya, doncs, reconèixer només tres llengües, condemnant així a la resta de pobles i tribus a la ceguesa i la sordesa” (de sant Ciril).

Anuncis