Johannes Ockeghem, musicant per als reis de França

 
Saint-Ghislain (Bèlgica), 1410?–Tours (França), 1497
Activitat: Música     Grup4-Art                                                
Àrea: Regne de França
 
Nom i orígens difícils

Okeghem, Okchem, Ogkeguam… són algunes de les maneres amb què apareix transcrit el seu cognom. La forma d’Ockeghem prové d’un document que contenia la pretesa signatura del músic, però l’autògraf es va perdre el segle passat. Desconeixem la seva infància i joventut. El 1443 figurava com a cantor en una església d’Anvers i poc temps després va entrar al servei del duc de Borbó, noble emparentat amb el duc de Borgonya, la qual cosa afavorí els seus contactes amb un dels principals focus musicals europeus, sobretot amb el compositor Binchois.

Sota tres reisjohannesockeghem

Durant gairebé tota la segona meitat del segle XV va treballar successivament pels reis Carles VII, Lluís XI i Carles VIII de França. Destacà entre els músics de la cort, nomenat “premier chapellain” i més tard, “maistre de la chapelle de chant du roy”, també el recompensaren amb altres càrrecs molt lucratius, com tresorer de l’abadia de Sant Martí de Tours (1459) o una canongia de Notre-Dame de París. Ultra les seves activitats musicals, sembla que va actuar de diplomàtic en viatges a Castella i Flandes.

Música

Malgrat la seva llarga vida, no fou un autor prolífic. Han arribat a la posteritat poc més de quaranta obres, entre elles onze misses completes, motets i chansons. Amb tot, n’hi ha prou per ser considerat com un dels principals mestres del primer Renaixement en el camp de la polifonia. Es distingeix per l’ús de línies melòdiques llargues i el tractament igualitari de les veus, sense subordinar unes a les altres.

Un fet destacat, Missa prolationum

Aquesta obra no fou composta a partir de tonades anteriors. A més, a diferència de la majoria de misses del seu temps, formades per parts completament independents, tota aquesta missa s’estructura seguint un mateix esquema teòric que evoluciona coherentment al llarg de la peça; malgrat la gran complexitat tècnica, la peça no perd l’expressivitat musical.

Tria d’obres

Missa pro defunctis, el més antic dels rèquiems polifònics que s’han conservat; Intemerata Dei mater, motet; Missa cuiusvis toni; Missa “De plus en plus.”

L’anècdota

Probablement inicià la seva activitat musical en una escolania. D’adult va seguir cantant, ara amb una veu de baix admirada pels coetanis. Per això, les seves composicions donen un especial relleu a les veus greus, un fet fot força insòlit al seu temps.

La frase

“Què has fet, mort odiosa? La veu daurada d’Ockeghem que ressonava al temple ha emmudit, la que endolcia alhora les orelles de cels i terra, i profundament commovia els cors” (extret del l’elegia a Ockeghem, d’Erasme de Rotterdam).

 

Per saber-ne més:

Música.Intemerata Dei mater.

https://www.youtube.com/watch?v=wwQ_tkOhdj8