Sant Bonaventura, l’equilibri franciscà

 
Bagnoregio (Itàlia), entre 1217 i 1221- Lió (França), 1274
Activitat: Religió. Filosofia  Grup2-Raó                                                  
Àrea: Estats Pontificis, Regne de França

 

Vida acadèmica

Segons explica en els seus escrits, ell, Giovanni di Fidanza va patir una malaltia greu d’infant, de la qual guarí gràcies a la intercessió de sant Francesc d’Assís. De jove va estudiar filosofia i teologia a la universitat de París. També allà va ingressar en l’orde franciscà, on va prendre el nom de Bonaventura. Malgrat complir tots els requeriments, durant anys no fou reconegut com a mestre de teologia per altres col·legues universitaris perquè no hi volien admetre membres d’ordes mendicants.

Un fet destacat, superior general dels franciscans

bonaventuraEl 1257 fou elegit superior de l’orde franciscà en un moment de forta crisi interna. Al llarg de disset anys va visitar les províncies dels framenors i mantingué la unitat franciscana, amb una forma de vida religiosa allunyada tant de la pobresa rigorosa dels anomenats espirituals, com d’aquells frares que volien relaxar les exigències de la vida dels frares. A més, va codificar la normativa legal de l’orde i va escriure una biografia de sant Francesc d’Assís, la versió oficial que substituiria les anteriors.

Intel·lectual i místic

Predicador i una de les grans figures de l’Escolàstica, desenvolupà un pensament influït per sant Agustí. En ell la filosofia se supedita a la teologia. El coneixement no és una finalitat en si mateixa, sinó que constitueix un mitjà per enfortir la fe i guiar-nos fins a la contemplació de Déu. El fi de l’home és arribar a l’experiència de l’amor de Déu.

Tria d’obres

Comentaris de les Sentències de Pere Llombard (Commentarii in IV libros Sententiarum Petri Lombardi) (1250-53); Itinerari de l’ànima cap a Déu (Itinerarium mentis in Deum) (1259); Apologia dels pobres (Apologia pauperum), una defensa dels ordes mendicants; i Legenda maior (1263), la biografia de sant Francesc d’Assís.

L’anècdota

Participava activament en el II concili ecumènic de Lió (1274) que volia posar fi al cisma entre les esglésies catòlica i ortodoxa quan va morir sobtadament. Havia estat nomenat cardenal l’any abans pel papa Gregori X. Segons la tradició, quan els representats pontificis li van dur el capel cardenalici al convent, els va fer esperar perquè estava rentant els plats de la comunitat.

Per saber-ne més:

Sant Bonaventura. Soliloqui i altres escrits. Barcelona, 1999

Anuncis