Hans Memling, el pintor elegant de Bruges

 
Seligenstadt-am-Main (Alemanya), 1434–Bruges (Bèlgica), 1494
Activitat: Pintura Grup4-Art                                                    
Àrea: Bruges
 
Autoretrat

Autoretrat

La formació artística

Probablement la seva formació com a pintor començà a Colònia i prosseguí més tard  a Brussel·les al taller de Rogier van der Weyden, d’acord amb les similituds estilístiques que s’observen entre ambdós artistes. En morir el seu mestre (1464), Memling creà un nou taller a Bruges, la ciutat més rica de Flandes.

La clientela

El 1465 adquirí la condició de ciutadà de Bruges, fet necessari per poder treballar-hi lliurement. La seva clientela bàsicamente foren instituciones religioses i mercaders,  sobretot italians. Retrats i retaules religiosos foren les comandes habituals. Casat amb Anne de Valkenaere, de família benestant, el seu taller va prosperar fins el punt d’ésser un dels 245 burgesos de la ciutat que van sufragar la guerra del seu  senyor, l’emperador Maximilià I contra el rei de França.

Un fet destacat, el Reliquiari de santa Úrsula

hansmemling-reliquiari

Reliquiari de santa Úrsula

Aquesta peça, una arqueta per guardar relíquies de l’hospital de sant Joan de Bruges, té forma de temple gòtic i compta amb vuit petits panells pintats per Memling on s’il·lustra la història de santa Úrsula i les onze verges. Datada el 1489, destaca per l’extrema precisió dels detalls.

Estil pictòric

Pinta figures elegants i dolces, sense abrandaments, creant imatges serenes i ordenades, exhibint un gran domini de la composició. Abandona els fons daurats tradicionals que substitueix per paisatges extrets de la natura, fins i tot en els retrats. Són característiques les obres en les quals presenta nombroses escenes, unificades per un mateix paisatge.

Tria d’obres

Història de la Passió (1470?); Judici Final (1473); L’home de la moneda romana (1473?); Les noces místiques de santa Caterina (1479)

L’anècdota

El Judici Final és un dels exemples més antics sobre robatoris d’art. Pintat per a una capella de Florència, en el viatge cap a Itàlia la nau fou abordada per corsaris alemanys que van dur la peça als seus armadors de Gdansk, que van dipositar el retaule a la seva catedral. Per aquest motiu actualment figura en un museu polonès.

La frase

“Ens sentim inclinats a comparar-lo amb un compositor com Felix Mendelssohn: a voltes encanta, mai no ofèn i mai no aclapara” (d’Erwin Panofsky, historiador de l’art)

Anuncis