Guillaume Dufay, un músic cosmopolita

 
Beersel (Bèlgica), 1397–Cambrai (França), 1474
Activitat: MúsicaGrup4-Art                                                     
Àrea: Ducat de Borgonya
 

Fill bord amb aptituds musicals

Nascut d’una dona anomenada Maria du Fayt i d’un capellà, aviat la seva mare es traslladà amb l’infant fins a Cambrai, a la casa d’un parent. El nen va entrar a l’escolania de la catedral, on va rebre una bona formació que li va permetre dedicar-se a la música.

Molts viatges, molts patrons

Va viatjar fins a Constança, en la comitiva d’un prelat que participà en el concili celebrat en aquesta ciutat (1414-1418), i des d’aleshores va recórrer França, Suïssa i Itàlia, al servei de famílies nobles com els Malatesta o sobirans com el marquès de Ferrara, el duc de Savoia o el de Borgonya. Entre 1428-1433 i 1435-1437 fou xantre de la capella pontifícia, la institució musical més prestigiosa de tota Europa. Malgrat les llargues estades a l’estranger, va mantenir els seus vincles amb Cambrai, ciutat on va residir de manera ininterrompuda des de 1458 fins a la mort.

Un fet destacat, Nuper rosarum flores

El motet titulat Nuper rosarum flores fou compost el 1436, amb motiu de la consagració de la nova catedral de Florència pel papa Eugeni IV, després de la construcció de la cúpula de Brunelleschi. La peça combina la isorítimia medieval amb  l’ús de quatre veus i formes contrapuntístiques que anuncien la polifonia renaixentista.

L’estilguillaumedufay

En aquest músic es sintetitzen tres tradicions musicals, l’anglesa, la francesa i la italiana, presentant com a innovacions la unitat coherent de les parts de la missa amb l’ús del mateix cantus firmus, i la introducció de melodies profanes en aquestes composicions religioses.

A Cambrai

Capellà (1428) i home de lleis, l’etapa a Cambrai es va caracteritzar per una doble activitat musical i administrativa, derivada del seu càrrec de canonge de la catedral. Considerat el millor músic del període, fou visitat per altres grans compositors com Gilles Binchois i Johannes Ockeghem.

Tria d’obres

Supremum est mortalibus (1433); O tres piteulx (1454), lament per la pèrdua de Constantinoble, en mans dels turcs; Missa L’homme armé (1460?)

L’anècdota

El músic havia demanat que fos cantada la seva antífona Ave regina caelorum just abans de morir; tanmateix la rapidesa de la seva agonia va posposar la interpretació de la peça fins el funeral.

La frase

“Astre de la música, llum dels cantors” (extret del motet Omnium bonorum plena, de Loyset Compère, músic coetani).

Per saber-ne més:

Nuper rosarum flores.

http://www.youtube.com/watch?v=0QipoTdSDx8&feature=player_detailpage

Anuncis