Beda, el Venerable, pare de la història anglesa

Monkton (Gran Bretanya), 672 o 673–Jarrow (Gran Bretanya), 735

Activitat: Història

Àrea: Regne de Northúmbria

 

Vida monacal

Les dades biogràfiques sobre Beda provenen bàsicament dels seus escrits. Als set anys els pares l’encomanaren al monestir benedictí de Sant Pere, a  Wearmouth. Dos anys més tard, l’abat Benedict Biscop l’envià amb una vintena de monjos al sud, a Jarrow, per crear el monestir de Sant Pau. Beda fou ordenat diaca amb 19 anys, i prevere, el 703. Tret de visites a Lindisfarne i York, aquest monjo va viure a Jarrow, centrat en la biblioteca del monestir i dedicat a instruir els monjos. 

Un fet destacat, Història eclesiàstica dels anglesos (Historiae ecclesiastica gentis Anglorum)

Per als estudiosos actuals, aquesta és la seva obra més important, escrita vers el 732. La crónica, rigurosa d’acord amb els estàndards de l’època, explica les primeres conversions a la fe cristiana dels anglosaxons, al segle VI, i la seva difusió per tota Gran Bretanya fins als temps de Beda. Testimoni de la seva fama, una centúria més tard, el rei Alfred de Wessex n’ordenà la traducció del llatí a l’anglès antic. 

Tria d’obres

De arte metrica, manual sobre la versificació en llatí; Sobre la natura de les coses (De natura rerum), tractat de cosmologia; Sobre el càlcul del temps (De temporum ratione, 725), estudi del calendari on Beda valida el còmput de la festa de la Pasqua d’acord amb els usos romans i en contra dels costums de l’Església irlandesa; Vita sancti Cuthberti  (abans de 721), biografia de Cuthbert, bisbe de Lindisfarne.  

Beda traduint l’evangeli de sant Joan, de J. D. Penrose (1902)

L’anècdota

Beda proposà una cronologia que abandona els càlculs tradicionals del temps a partir de  la fundació de la ciutat de Roma o bé dels regnats dels reis anglosaxons, per establir com a nova referència cronològica el naixement de Jesucrist, que constitueix el punt central de la història cristiana. El seu model seria adoptat lentament per la historiografia posterior.

Enciclopedista

Principal figura intel·lectual de l’Anglaterra dels primers segles medievals, l’obra de Beda el sobrevisqué. La seva influencia va perdurar gràcies a l’escola fundada a York per l’arquebisbe Egbert de York, deixeble seu, i des d’allà fou transmesa al continent a través d’Alcuí de York, preceptor de Carlemany.      

La frase 

“Déu, l’ordenador de la natura, que va fer sorgir el sol des d’Orient al quart dia de la Creació, en la sisena edat del món ha fet alçar Beda des d’Occident com un nou sol per il·luminar tota la Terra” (del monjo suís Notker Bàlbul, mort el 912)

Anuncis