Portugal, 1429–Granollers, 1465
Activitat: Política 
Àrea: Corona d’Aragó
Ascens i davallada
Mort el rei Eduard I de Portugal (1438), el seu germà Pere va exercir la regència durant la minoria de l’hereu, Alfons. El regent va aprofitar la seva posició per atorgar al seu fill Pere rendes i distincions, com el títol de conestable, un alt càrrec militar. El 1446 el rei Alfons V assumí el poder i s’enfrontà al seu oncle. L’oposició entre els dos va provocar la batalla d’Alfarrobeira (1449), on l’antic regent va morir. El més perjudicat fou Pere, el fill del difunt, que va perdre béns i títols, i obligat a l’exili.
Desterrament literari
Làpida de Pere, el Conestable, Santa Maria del Mar, Barcelona
S’establí a Castella. D’aquests anys resten algunes obres escrites en castellà, com la novel·la sentimental La sátira de infelice e felice vida o un poema moral, plant d’una germana difunta, La tragedia de la insigne reina doña Isabel. El 1457 va poder tornar a Portugal.
Un regne a l’abast
A Catalunya, els grups dirigents, que controlaven la Diputació del General i el Consell de Cent, es rebel·laren contra el seu rei, Joan II,i el 1462 n’elegiren un altre, Enric IV de Castella. Un any més tard aquest va renunciar, i les autoritats del país oferiren la corona a Pere, el Conestable, nét de Jaume d’Urgell i besnét del rei Pere, el Cerimoniós. Al gener de 1464 Pere arribava a Barcelona com a nou monarca.
Un fet destacat, Pere encomana el retaule del Conestable (1464)
Home de gran cultura, malgrat la guerra civil, Pere IV de Catalunya no va deixar de banda la promoció de l’art. La mostra més destacada que es conserva és el retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet. A l’escena principal s’hi representa l’Epifania, i es conserva en el lloc pel qual fou concebut, la capella reial de Santa Àgata, a Barcelona.
Lluites dins i fora
La guerra contra Joan II va dominar els tres anys del seu regnat, amb un resultat desfavorable perquè els guanys territorials –l’Arboç, la Bisbal d’Empordà…− no van compensar la pèrdua de ciutats com Lleida, Cervera o Vilafranca del Penedès. Fou també derrotat a la batalla de Calaf (1465). La seva política topà amb els privilegis de les oligarquies catalanes. Sovintejaren les disputes d’aquests grups amb els oficials reials, generalment portuguesos. Malaltís, va morir als 36 anys, probablement de tuberculosi.
Espasa de Pere, el Conestable, Museu de la Catedral de Barcelona
La frase
“Paine pour joie” (=”Pena per joia”). Aquesta era la seva divisa que va fer gravar en edificis i objectes personals, com la seva espasa. Potser es refereix als canvis constants de la fortuna, que va patir en pròpia pell.
Per saber-ne més:
J. Ernest Martínez Ferrando. Pere de Portugal, “rei dels catalans”. Barcelona, 1960
