Yehudà ha-Leví, cim de la poesia hebrea

 
Tudela (Navarra), entre 1070 i 1075-Egipte?, 1141
Activitat: LiteraturaGrup3-Lletres                                                 
Àrea: Regnes de taifes d’al-Andalus, regne de Castella

 

yehudahaleviJueus cultes

Yehudà ha-Leví (o Judà ha-Leví) va néixer a l’Espanya musulmana, dins d’un família jueva rica i il·lustrada, que va dotar-lo d’una sòlida cultura en hebreu i àrab. Gràcies al seu talent literari s’integrà en els cercles intel·lectuals jueus dels petits regnes islàmics del sud de la península. La seva poesia inicial és mundana: canta l’amor, el vi, la bellesa del món…

Relacions

Aquest autor va comptar amb una extensa xarxa d’amics influents, com l’astrònom Abraham ibn Ezra o el metge reial Josep ibn Ferrusel, que l’ajudarien quan la tolerància religiosa minvaria a partir de 1090, amb l’expansió per la península ibèrica de l’imperi almoràvit, un estat islàmic integrista. Primer es refugiaria a Toledo, al regne de Castella, on exercí la medicina, però va marxar després de l’assassinat d’alguns prohoms jueus (1108).

D’occident a orient

Durant vint anys residí en ciutats andaluses. Daten d’aquest període bona part de les seves obres A més dels poemes, va escriure una apologia de la religió jueva en àrab, el Kitab al-Khazari (o Kuzari). El 1140, ja vell, decidí marxar a Terra Santa. Va viatjar fins a Egipte, passà per Alexandria i El Caire, ben rebut per les respectives comunitats de jueus.

Un fet destacat, el Diwan

El Diwan recull la seva obra poètica, de la qual se’n conserven uns 800 poemes, amb un ampli ventall de gèneres i formes, des de la poesia amorosa a les elegies pels seus amics difunts. Excel·leixen l’Himne a la Creació i les Siònides, versos que recorden  Jerusalem, la seva veritable pàtria, i expressen el desig de tornar-hi. Amb les adversitats, la poesia amable de joventut pren un to més profund, sense caure en el rigorisme moral ni en el desànim, confiant en Déu.

L’anècdota

Segons la llegenda, el seu desig d’establir-se a Jerusalem gairebé s’acomplí. Va viatjar-hi des d’Egipte. Davant la visió de la ciutat santa, es prosternà ple de fervor, entonant poemes religiosos. Un genet sarraí que passava, molest pels seus cants, el va matar.

 La frase

“En el cor del mar dic al meu cor,

que batega ple de por en veure com s’alcen les onades:

Si creus en el Déu que va bastir els oceans,

el nom del qual ha de perviure per sempre,

no t’ha d’espantar el pèlag quan s’infla,

perquè és amb tu Aquell que va posar límits al mar” (extret de Diwan).

Anuncis