Justinià I, refent l’imperi romà

 
Taor (Macedònia), vers 482-Constantinoble, 565
Activitat: PolíticaGrup5-Història                                                    
Àrea: Imperi bizantí
 

Ben acompanyat

Flavius Petrus Sabatius era nebot de Justí, el comandant de la guàrdia imperial que  el 518 assolí el poder. Mes tard l’oncle l’adoptà com a fill; d’aquí la denominació amb què ha passat a la història. Mort Justí I (527), Justinià esdevingué el nou sobirà de l’imperi bizantí, que governà auxiliat per consellers competents: la seva consort Teodora, el jurista Tribonià, Joan de Capadòcia i els generals Belisari i Narsès.

justiniaI,jpgUn fet destacat, el Corpus Iuris Civilis

El 528 l’emperador encomanà a una comissió de juristes la codificació del dret romà. El 529 (i el 534, en una segona versió) es publicà el Codi de Justinià, que recollia tota la legislació imperial romana vigent; el 533, s’editaren el Digest, compilació dels comentaris dels juristes romans, i les Institucions, un manual per als estudiants de dret; i posteriorment, les lleis promulgades per Justinià des del 534, les Novel·les. Tot plegat constituí el Corpus Iuris Civilis, obra d’importància cabdal tant a l’imperi com per al desenvolupament posterior del dret civil a l’Europa occidental.

L’anècdota

El 532, a l’hipòdrom de la capital, les rivalitats entre dues faccions desembocaren en una greu revolta popular, coneguda com la revolta de la Nika, pel crit dels rebels. “Nika” significa “victòria” en grec.  El tumult s’estengué i posà en perill el tron de Justinià car els rebels van proclamar un nou emperador. El general Belisari va reprimir la rebel·lió, amb més de 30.000 morts. En els aldarulls es cremaren barris sencers i l’església de Santa Sofia, reconstruïda esplèndidament anys més tard.

Les grans conquestes

L’emperador va emprendre una política de recuperació de territoris que havien format part de l’imperi romà, ara en mans de pobles germànics. Aprofitant les lluites intestines, el general Belisari s’apoderà primer del regne dels vàndals (l’actual Tunísia) en una rápida campanya (533-534); després, entre el 535 i 540 conquerí Itàlia, governada pels ostrogots.

Problemes exteriors

El 540 els perses atacaren Bizanci, cosa que obligà l’emperador a reagrupar les seves forces en perjudici d’Àfrica i Itàlia, que van ser conquerides per berbers i ostrogots, respectivament. Amb tot, els bizantins recuperaren Àfrica el 548 i entre el 552 i 554 el general Narsès va posar fi definitivament al poder ostrogot a Itàlia. Els bizantins s’expandiren també per la part sudoriental de la península Ibèrica i les Balears. Vers el 562 Justinià va signar la pau amb els perses a canvi d’un tribut anual.

Dins l’imperi

L’epidèmia de pesta que afectà la Mediterrània entre 541 i 543 provocà una terrible mortaldat i arruinà l’economia, agreujada per la feixuga fiscalitat derivada de la despesa bèl·lica. En el camp religiós, l’emperador intervingué activament per garantir la protecció i el control sobre l’Església. Justinià maldà per unificar l’imperi en una sola fe. Va obtenir resultats contra els pagans, com la supressió de l’Acadèmia Platònica d’Atenes, però les temptatives d’apropar els heretges monofisites a l’ortodòxia cristiana no reeixiren.

Anuncis