Frederic I, l’emperador barba-roja

Alemanya, vers 1122)– riu Saleph (Turquia), 1190
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Sacre Imperi Romanogermànic

fredericIS’acaba el desgovern

Duc de Suàbia, nebot de l’emperador Conrad III, fou elegit rei d’Alemanya el 1152 en perjudici del fill petit de Conrad. La seva entronització fou afavorida pels seus ascendents familiars ―pel pare pertanyia al llinatge Hohenstaufen; i per la mare, als Welf― que el vinculaven alhora amb les dues grans faccions que es disputaven l’imperi des de feia un segle, però també gràcies als territoris que concedí a l’alta noblesa.

Cap a un nou model imperial

L’imperi abastava Alemanya i el nord d’Itàlia, però Frederic va estendre la seva influència a Escandinàvia i entre els eslaus. Ben aviat imposà la seva autoritat sobre la noblesa i també els prelats, a desgrat del papa. Per afermar el seu poder bastí un domini territorial propi format per Suàbia, Borgonya i Llombardia, si bé en l’última regió les ciutats s’hi oposaren. Durant el seu regnat, l’emperador va emprendre sis campanyes a Itàlia; en la primera, fou coronat emperador pel papa Adrià IV (1154).

Un fet destacat, la dieta de Roncaglia de 1158

Quatre anys més tard, Frederic presidí a Roncaglia (Itàlia) una gran assemblea de bisbes i nobles alemanys i italians així com de representants de les ciutats del nord d’Itàlia. S’hi restaurà l’autoritat imperial, que recuperava gran nombre de prerrogatives judicials i fiscals, i va privar les ciutats de la seva autonomia, governades per delegats fidels a l’emperador.

La lluita contra el papa

Frederic comptà amb un nou enemic des de 1159, quan esdevingué papa Alexandre III. Defensors a ultrança dels seus poders respectius, papa i emperador s’enfrontaren. Frederic va donar suport successivament a tres antipapes contra Alexandre III, que va respondre excomunicant-lo i aliant-se amb les ciutats rebels. Frederic I va destruir Milà el 1162, però el 1176 una lliga de ciutats llombardes obtingué la victòria decisiva de Legnano, que conduiria a la pau de Venècia amb el papa (1177).

La recuperació

Vist el seu fracàs, l’emperador impulsa a Alemanya una nova política, integrant el feudalisme en les estructures d’estat. Va repartir els dominis d’Enric, el Lleó, el noble més poderós que li havia negat ajut en les campanyes italianes. Va acceptar una certa autonomia municipal a Itàlia, si bé sapigué trencar la unitat entre les ciutats alhora que aconseguia casar el primogènit amb l’hereva del regne de Sicilia, la qual cosa faria possible el domini d’aquest reialme pels seus successors. El 1188 participà en la tercera croada, però morí travessant un riu, abans d’arribar a Terra Santa.

L’anècdota

Segons una llegenda, l’emperador no va morir, dorm en l’interior de la muntanya Kyffhäuser (Alemanya) fins que els corbs deixin de volar pels voltants. Aleshores reapareixerà per restaurar la grandesa d’Alemanya.

La batalla de Legnano, d'Amos Cassioli (1870)

La batalla de Legnano, d’Amos Cassioli (1870)