Isabel de Villena, l’evangeli en clau femenina

València?, 1430–València,1490

Activitat: Literatura. Religió Grup3-Lletres

Àrea: Corona d’Aragó

 

De la noblesa granada

Elionor Manuel de Villena era filla bastarda d’Enric de Villena, literat i membre l’alta noblesa. Als quatre anys va morir el seu pare i va ser educada al palau reial de València. Estava emparentada amb Maria de Castella, consort del rei Alfons, el Magnànim.

isabeldevillena-conventdelatrinitat

Convent de la Trinitat, València

Vida religiosa

L’any 1445 va ingressar com a clarissa, amb el nom de religió d’Isabel, al convent de la Trinitat, de València. En consonància amb la seva procedència, fou elegida abadessa d’aquest cenobi el 1463, càrrec que exerciria durant trenta-set anys fins a la seva mort.

Dins i fora del claustre

Isabel de Villena va complir amb els seus deures com a abadessa, vetllant pel creixement espiritual de les monges i la disciplina del convent. Gaudí també de prestigi dins dels cercles intele·lectuals de la ciutat valenciana. Es va relacionar amb els escriptors Jaume Roig i Joan Roís de Corella, vinculats al monestir, i, entre altres, els poetes Bernat de Fenollar i Pere Martines la lloaren en els seus escrits.

isabeldevillena-vitachristi

Vita Christi

Un fet destacat, Vita Christi

Va escriure per a les seves monges una narració de la vida de Jesucrist. Hi destaca el paper de les dones —santa Anna, la Verge Maria, Maria Magdalena… — que mantenen una relació directa amb Crist i desenvolupen un paper molt rellevant en la seva vida. Tota l’obra traspua una espiritualitat emotiva, expressada amb estil planer. A la vessant narrativa s’hi afegeix una explicació al·legòrica per facilitar la meditació de les monges. Enfront la misogínia d’altres textos coetanis, l’obra subratlla la dignitat i la virtut de les dones.

Difusió

La Vita Christi fou manada imprimir el 1497 a València per Aldonça de Montsoriu, nova abadessa del convent de la Trinitat, a la mort d’Isabel de Villena. Noves edicions el 1513 i 1527, a València i Barcelona, respectivament, demostren la bona acollida pels lectors.

La frase

“El que farà [Isabel de Villena, en Vita Christi] serà destacar-ne els passatges [evangèlics] que mostren la fermesa femenina, i de manera molt especial la fidelitat del col·lectiu de les dones en la Passió, front a la covardia i l’abandó dels deixebles barons” (de Rosana Cantavella).

Per saber-ne més:

Isabel de Villena. Vita Christi. Edició íntegra, de Vicent Josep Escartí. València, 2011

Isabel de Villena. Jesús i les dones: antologia de la Vita Christi. Versió de Marta Pessarodona. Barcelona, 2012