Li Qingzhao, poetessa d’un temps conflictiu

 
Jinan (Xina), 1084-Hangzhou? (Xina), vers 1151
Activitat: Literatura  Grup3-Lletres
Área: Imperi xinès Song
 
La formació literària

Només les dones provinents de la noblesa xinesa culta tenien possibilitats de formar-se com a escriptores mitjançant preceptors privats, ja que no podien acccedir a les acadèmies. En el cas de Li Qingzhao, tant el pare, Li Gefei, alt funcionari imperial, com la mare Wang escrivien poesia, la qual cosa estimulà la vocació literària de la filla des de ben jove.

Passió compartida

Al 1101 es va casar amb  Zhao Mingchen, també noble, que va treballar a l’administració imperial. El matrimoni fou feliç. Compartien l’afició per la poesia, pels estudis històrics i pel col·leccionisme de pintures, de manuscrits  i inscripcions en pedra i bronze de la Xina antiga. Fruit d’això fou “Memòria de les esteles i els bronzes” (Jinshilu), recull i estudi de 2.000 inscripcions.

Temps atzarosos

Els Jurchen, un poble bàrbar va invadir l’imperi xinès Song i fundà un nou regne a la Xina septentrional (1126) mentre el sud continuava governat per la dinastia Song. Fugint de la devastació dels Jurchen, que havien cremat casa seva, Li Qingzhao i el seu marit emigraren al sud, però el 1129 Zhao Mingchen va morir sobtadament. Des d’aleshores la vídua portà una vida precària, malvenent les restes de la seva antiga col·lecció d’antiguitats.

liqingzhaoUn fet destacat, la poesia Ci

Excel·lí en el gènere poètic Ci, balades escrites d’acord amb antigues melodies, de mètrica irregular, que es recitaven amb acompanyament musical. Malgrat la complexitat, Li Qingzhao expressa, sovint amb imatges extretes de la natura i amb un llenguatge poc convencional, un profund lirisme entorn els temes de l’amor, l’absència i la mort. A diferència de molts altres poetes, les seves composicions reflecteixen la seva biografia.

Tria d’obres

Va escriure set volums de poesia tradicional shi, de mètrica regular, i sis volums de poesia Ci, dels quals només s’han conservat divuit poemes―on critica els últims emperadors Song― i setanta-vuit balades, respectivament; Discurs sobre lírica (Lan ci), un tractat de crítica literària sobre el genère poètic Ci.

La frase

Al so de la branca de prunera

s’esvaeix el perfum del lotus roig.

La tardor amara el bambú de l’estora.

 

M’ajusto el vestit de seda

i pujo sola a la barca.

 

¿Qui envia missatges

brodats en els núvols?

 

Esgrafiat d’oques que s’allunyen

quan la lluna es vessa i omple

el pavelló de l’oest.

 

Llisquen les flors

en l’aigua que s’escola

com fem nosaltres:

 

dos llocs i una tristor

que no puc aturar,

baixa dels ulls, puja del cor.

 

Per saber-ne més:

Pedra i pinzell, antologia de la poesia xinesa clàssica. Barcelona, 2012