Sant Metodi, missioner entre els eslaus

 
Salònica (abans Tesssalònica, Grècia), entre 815 i 820-Moràvia? (Txèquia), 885
Activitat: Religió    Grup2-Raó                                                 
Àrea: Imperi bizantí i regne de la Gran Moràvia
 
Sants Ciril i Metodi

Sants Ciril i Metodi

Destins compartits

Primogènit de set germans, Miquel era fill d’un alt funcionari bizantí. Com ell, seguí la carrera administrativa fins a ser nomenat governador d’una província als Balcans. Més tard, hi renuncià per fer-se monjo a Polychron, prop del Bòsfor, on adoptà el nom de Metodi i arribà a ser-ne abat. Posteriorment es retrobaria amb el seu germà Ciril, que es retirà un temps al  mateix monestir.

L’anècdota

El costum establia que els novicis havien de canviar de nom per senyalar el canvi de vida. A més, en aquella época el nom de religiós havia de començar amb la inicial del nom de bateig. Per això, Miquel escollí Metodi, i el seu germà menor, Constantí, el de Ciril.

Un fet destacat, l’evangelització dels eslaus de la Gran Moràvia

L’emperador bizantí confià als dos germans una missió evangelitzadora -poc fructífera-entre el poble khàzar, a Ucraïna. El 862 Rostislav, rei de la Gran Moràvia, primer estat eslau de l’Europa central, demanà missioners per evangelitzar el seu poble. Ciril  i Metodi hi van ser enviats perquè coneixien l’eslavònic, la  llengua primitiva que compartien encara tots els eslaus. Ciril va crear un alfabet, el gaglolític, precedent de l’actual ciríl·lic, per transcriure els sons de l’eslavònic i poder traduir els textos per a la predicació i el culte. La missió fou un èxit.

La intervenció romana

El 867 Ciril i Metodi van viatjar a Roma per retre comptes al papa. Segons alguns clergues,  l’ús de l’eslavònic a la litúrgia era prohibit, ja que només podien aceptar-se com a llengües de culte el llatí, el grec i l’hebreu. Tanmateix, el papa Adrià II va reconéixer la validesa de l’eslavònic el 868 i ho oficialitzà emprant-lo en cerimònies a Sant Pere del Vaticà. El 869 Ciril va morir a Roma, però Metodi continuà la tasca missionera.

Arquebisbe

Fou consagrat bisbe pel papa (869) que li encomanà una nova arxidiòcesi sobre el poble eslau convertit. Amb tot, el rei Lluís II, el Germànic, refusà la decisió papal i el 870 el convocà a un sínode a Ratisbona, on fou deposat i empresonat. No recobrà la llibertat fins passats tres anys, a instàncies del papa Joan VIII, qui el confirmà en el seu càrrec. Es dedicà activament a l’organització de l’arxidiòcesi malgrat l’oposició germànica  que maldava per suprimir el ritu eslau, inútilment mentre ell en fou el titular. En una estada a Constantinoble, Metodi enllestí la traducció de la Bíblia a l’eslavònic.

La frase

“Sant Ciril i sant Metodi constitueixen un exemple clàssic del que avui es coneix amb el terme inculturació: cada poble ha de fer que penetri en la seva cultura el missatge revelat i expressar la veritat salvífica amb el seu llenguatge propi” (del papa Benet XVI).

Anuncis