Ibn Hanbal, el jurista de la tradició

Bagdad, vers 780-Bagdad, 855

Activitat: Dret Grup2-Raó

Àrea: Imperi abbàssida

 

Sense pare

De la tribu àrab dels Xayban, Ahmad ibn Muhammad ibn Hanbal era infant quan va perdre el progenitor. La mare l’orientà cap a l’estudi i la devoció religiosa. Malgrat la seva rellevància posterior, va mantenir sempre una vida de pobresa i ascetisme, amb què obtingué de retruc el favor popular.

Recollint

Per millorar la seva formació, va fer-se deixeble de grans intel·lectuals i juristes, i no hi estalvià esforços. Així va fer llargues estades a altres zones de l’Iraq, a Síria, Aràbia i el Iemen, que aprofità també per aplegar els “hadith”, això és, les dites i els fets protagonitzats pel profeta Mahoma transmesos pels seus primers seguidors. Finalment publicaria el Musnad, el recull de “hadiths” més exhaustiu del seu temps.

Un fet destacat, l’escola hanbalita

ibnhanbal-miniatura-de-mestre-musulma-fent-classe

Miniatura de mestre fent classe

Ibn Hanbal va iniciar, dins del corrent sunnita, la quarta de les grans escoles de jurisprudència islàmica, que és la més restrictiva i conservadora. Limita les fonts del dret a l’Alcorà i la “sunna”, la tradició basada en els “hadiths” de Mahoma. Aquesta escola es manté actualment, sobretot, a l’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units.

Inquisidors racionalistes

El 833 el califa al-Mamun va imposar a tots els musulmans l’acceptació del mutazilisme, una escola islàmica de caire racionalista, oposada als tradicionalistes. El sobirà va crear alhora un cos inquisitorial per lluitar i reprimir tots aquells contraris a la doctrina oficial.

L’anècdota

D’acord amb l’Alcorà, que permet en temps adversos practicar la fe en secret, alguns mestres de lleis ortodoxos feien veure que seguien el mutazilisme. Ibn Hanbal, en canvi, no dissimulà mai. A causa de la seva oposició frontal fou empresonat i sotmès a torment. No cedí a les pressions dels diferents califes fins a la fi de la Inquisició el 848. Aquesta fermesa i la veneració popular, que es manifestà en un funeral multitudinari anys més tard, garantí la pervivència d’aquesta escola rigorista.