János Hunyadi, l’espasa d’Hongria

 
Hunedoara? (Romania), vers 1405?-Belgrad (Sèrbia), 1456
Activitat: Política  Grup5-Història                                                  
Àrea: Regne d’Hongria

 

Cavaller

De la baixa noblesa i amb aptituds militars, János Hunyadi va servir diferents senyors, entre ells successivament el reis hongaresos Segimon I i Albert I. Va conèixer i aplicar les innovacions tàctiques sorgides a Bohèmia o al nord d’Itàlia, fruit dels viatges reials. A Hongria es destacà aviat com a cabdill en enfrontaments contra els turcs, que li reportaren terres i títols.

Tria de reis

A la mort del rei Albert I d’Hongria (1439), va esclatar una guerra civil entre els partidaris de Ladislau, el fill pòstumd’Albert, i els del rei Vladislau janoshunyadiIII de Polònia, que s’imposà finalment gràcies, entre altres, a Hunyadi. El seu triomf a la batalla de Bataszek (1441) fou recompensat esplèndidament pel nou monarca. Hunyadi fou designat senyor de Belgrad i governador de Transsilvània, zona fronterera amb l’imperi otomà. Des d’allà, el general va demostrar el seu talent amb victòries sobre els turcs a Smederevo (1441) i les Portes de Ferro (1442).

Un fet destacat, la Campanya Llarga, 1443-1444

Amb el suport diplomàtic i financer del papat i Venècia, Hunyadi va preparar una croada contra els turcs, encapçalada per ell i el rei Vladislau. L’exèrcit, d’uns 30.000 homes, s’endisà en territori enemic i va ocupar Nis, Sofia i altres enclaus. Perillà la dominació otomana sobre Europa i el soldà Murat II demanà una treva de 10 anys. Pocs mesos després, els cristians van trencar l’armistici, però en la batalla de Varna (10 de novembre de 1444) el rei Vladislau va ser mort i les tropes cristianes,  completament vençudes, cosa que restaurà el domini islàmic als Balcans.

Regent d’Hongria

A pesar del desastre de Varna, el 1446 János Hunyadi fou escollit per dirigir el país durant la minoria del rei infant Ladislau V d’Hongria. Convertit en el major terratinent magiar, va reorganitzar el regne  i fins i tot va emprendre una nova campanya contra els turcs, però fou derrotat a Kosovo (1448). Tampoc va poder impedir la  fi de l’imperi bizantí després de la conquesta de Constantinoble per Mehmet II (1453); ara bé, el 1456 va retardar setanta anys la conquesta otomana d’Hongria en obtenir una gran victòria sobre les tropes que assetjaven Belgrad.

L’anècdota

Un dels models a partir dels quals l’escriptor Joanot Martorell va bastir el personatge del Tirant lo Blanc fou aquest cabdill hongarès. Hi trobem clares similituds: generals victoriosos sobre els turcs, a les banderes dels dos s’hi representa un corb. A més el sobrenom El Blanc podria derivar-se de Hunyadi. Aquest militar procedia de la regió romanesa de Valàquia i a la documentació coetània se l’esmenta com “Valachus” o “Balachus”, que a l’Europa occidental va prendre la forma “Blach” que evolucionà a Blanch.

Anuncis

Esteve I, creador de l’estat hongarès

 
Esztergom (Hongria), vers 969-Esztergom, 1038
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Regne d’Hongria
 
Nous i antics costums

Baptisme de Vajk, de G. Benczúr (1875)

Baptisme de Vajk, de G. Benczúr (1875)

Va néixer amb el nom de Vajk, però va rebre el d’Esteve quan fou batejat, en la mateixa cerimònia que el seu pare Géza, cabdill dels magiars. Aquest poble s’organitzava en una federació de tribus, amb costums diferents dels estats cristians veïns. A la mort de Géza (997), Esteve se’n proclamà successor, com a fill primogènit, d’acord amb la voluntat del difunt. Tanmateix, el costum tribal determinava que el càrrec correspongués al membre més vell de la família. El seu oncle Koppány, pagà, va reclamar el tron i s’alcà en armes, però fou mort a la batalla de Veszprém (998).

Un fet destacat, la coronació reial

Per afermar el seu poder, Esteve es féu coronar rei d’Hongria, probablement amb el vistiplau del papa i l’emperador. Les cròniques no es posen d’acord en la data: Nadal de l’any 1000 o durant el 1001. Amb ell sorgia el primer gran regne cristià en les fronteres orientals de l’imperi germànic.

Cristianització

El nou rei, cunyat de l’emperador Enric II, fomentà l’agricultura i va organitzar administrativament el país en comtats, seguint el model alemany. Amb tot, va impedir la tutela eclesiàstica germànica gràcies a la creació del’arxidiòcesi d’Esztergom, de la qual depenien les altres diòcesis hongareses. També va promoure la cristianització amb la fundació de monestirs, la promulgació de lleis favorables a l’Església i els delmes. Fins i tot afavorí els pelegrinatges a Terra Santa, bastint hostals tant al país com a Roma, Constantinoble i Jerusalem.

A mitges

Prioritzà la política interior, les guerres ―gairebé sempre defensives― no afectaren al desenvolupament del nou estat. El 1031 va morir Emeric, el príncep hereu, qui havia de continuar el projecte polític d’Esteve. Malgrat va triar un nebot com a nou successor, la mort del gran rei va provocar una guerra civil. De tota manera, l’estructura de l’estat hongarès va perdurar. El 1083 el papa Gregori VII va proclamar-lo sant.

esteveIL’anècdota

Segons la llegenda, amb motiu de l’entronització d’Esteve I, el papa li havia regalat una corona. Les anàlisis fetes demostren que la corona “de sant Esteve” en realitat fou forjada en època posterior. En qualsevol cas, aquella joia medieval es convertí en un dels símbols de l’estat hongarès. Durant la II Guerra Mundial, el 1945 els Estats Units van prendre-la per tal que no caigués en mans dels russos, i no fou fins 1978 que el president Jimmy Carter la va retornar a Hongria.