Guiu de Chaulhac, metge i cirurgià

 
Chaulhac (França), ca. 1300–prop de Lió (França), 1368
Activitat: MedicinaGrup2-Raó                                                  
Àrea: Regne de França, Avinyó
 

Aprenentatge

Nascut en una família de pagesos de l’Alvèrnia, Guiu de Chaulhac (en francés, Guy de Chauliac) va poder rebre una formació intel·lectual gràcies al patrocini del baró de Mercoeur, senyor de la comarca. Clergue, va estudiar  a Tolosa de Llenguadoc i després a Montpeller. Amb el títol de mestre en medicina (1325), va continuar la formació a Bolonya, tenint com a professor un dels anatomistes més reconeguts, Nicolò Bertruccio. Més tard va estudiar a la universitat de París.

L’ofici de curar

Exercí la medicina sobretot a la vall del Roine. El 1344 era canonge de Sant Just, a Lió, i més tard, a cavall de la seva fama, canonge de Reims (1353) i de Mende (1367), la seva diòcesi natal. Entre els seus pacients, el reis Carles V de França i Joan I de Bohèmia; de tota manera es distingí especialmente com a metge dels papes Climent VI (1342-1352) -a qui va practicar una trepanació-, Innocenci VI (1352-1362) i Urbà V (1362-1370), establerts a Avinyó.

La pesta

El 1348 la nova seu dels papes fou atacada per l’epidèmia de pesta negra que en pocs anys va reduir una quarta part la població europea. El metge occità va descriure la malaltia, en distingí dues varietats: la bubònica i la pulmonar, més letal. Ell mateix va contraure la pesta, però en va sobreviure.

guiudechaulhac.jpgUn fet destacat, Chirurgia magna (1363)

L’obra, un compendi sobre cirurgia, exposa de manera metòdica, didàctica i realista malalties i tractaments. Reivindica també que l’ofici dels cirurgians ha d’anar acompanyat de l’estudi de la medicina i l’anatomia; dissortadament fins el segle XVI cirurgia i medicina van restar separades, en mans de barbers i metges. El manual combina més de 3000 citacions d’autors, com Galè i els àrabs Avicenna o Abulcasis amb l’experiència mèdica de l’autor. Amb grans encerts, com el tractament de les hèrnies, l’obra inclou errors com considerar el pus una substància terapèutica.

La frase

“Convé que el cirurgià sigui agosarat en les coses segures i prudent en els perills, que eviti les males cures i els tractaments defectuosos. Ha de ser amable amb els malalts, considerat amb els companys, caute en els pronòstics, sobri, devot i misericordiós, ni cobdiciós en la recompensa.“

“Un cirurgià ignorant en anatomia opera el cos com un cec tallaria la fusta.” (fragments de Chirurgia magna)

L’anècdota

Guiu de Chaulhac fou també metge de campanya en un dels enfrontaments de la Guerra dels Cent Anys. A la batalla de Crecy (1346) va atendre els ferits, alguns a causa de les primeres i rudimentàries armes de foc del continent.