Pere el Venerable, reformador de Cluny

Alvèrnia (França), vers 1092-Cluny (França), 1156

Activitat: Religió   

Àrea: Regne de França

Graó a graó

Pere, fill de Maurice de Montboissier i Raingarde, nobles molt devots, va entrar d’infant al monestir de Sauxillanges. Posteriorment va professar com a monjo benedictí de l’orde cluniacenc. A partir del 1109 fou prior de monestirs d’aquest orde. La seva promoció culmina el 1122 quan, en la trentena, és elegit abat de Cluny, a la Borgonya (França).

Un món de monestirs

Com a cap de Cluny, Pere governa una abadia de més de 300 monjos i damunt de més d’un miler d’establiments monàstics estesos per l’Europa occidental. El gran poder i riquesa de la institució havien provocat abusos i disensions internes, Pere endega una política reformista per restablir la vida religiosa segons la regla benedictina, que recull en els Estatuts (Statuta) de 1146-1147 . Viatja molt, fins i tot a Anglaterra i Espanya, visitant els monestirs i reforçant el lideratge de la casa mare de Cluny.

La frase

“D’un home es pot obtenir més amb la tolerància que irriitant-lo amb queixes” (de l’epístola 172 de Pere el Venerable).

“Pere és un exemple admirable d’asceta rigorós amb si mateix i compresiu amb els altres” (del papa Benet XVI).

Un fet destacat, la polèmica de Pere el Venerable  amb sant Bernat

Bernat de Claravall, coetani de Pere, protagonitza l’expansió d’un altre gran orde monàstic, el Cister, sorgit com a reacció a la vida laxa dels cluniacencs. Pere adopta algunes de les seves mesures, com una major austeritat en el vestir i el menjar, però refuta les crítiques de Bernat en una carta de 1127. En tot cas, la relació entre ells fou amical, com es desprén dels seus escrits. De fet, el títol de Venerable amb què es coneix Pere, fou introduït per sant Bernat.

Esperit de concòrdia

L’abat de Cluny pren part activament en els grans afers de l’Església Catòlica. Al cisma de 1130, on Anaclet II es disputa el papat amb Innocenci II, sosté el segon, que en sortirà vencedor. Intervé als concilis de Reims (1130) i Pisa (1134) i és el responsable de la reconciliació entre sant Bernat i el filòsof Pere Abelard, qui morirà acollit en un dels seus monestirs. D’altra banda, ordena la primera traducció al llatí de l’Alcorà per conèixer millor la doctrina dels seus oponents.

Lletres

A més de la seva abundosa correspondència amb papes, reis i personalitats d’arreu d’Europa, va escriure obres teològiques destacades sobre l’eucaristia, la Mare de Déu i —l’element més definidor de l’orde cluniacenc— la litúrgia. Pere constitueix l’últim gran abat de Cluny.

Guardar

Guardar