Joan de Salisbury, reflexions polítiques

 
Salisbury (Regne Unit), entre 1115 i 1120-Chartres? (França), 1180
Activitat: Teoria política
Àrea: Regne d’Anglaterra
 

Formació intel·lectual

D’origen anglosaxó, viatjà a França per estudiar a les escoles catedralícies de París i Chartres entre 1136 i 1148. Pere Abelard, Guillem de Conches i Guilbert de la Porrée foren alguns dels seus mestres i d’ells prové l’interès pel pensament especulatiu i els autors clàssics, sobretot Aristòtil i Ciceró.

La vida pública

Secretari de Teobald, arquebisbe de Canterbury, va menar entre 1151 i 1160 una intensa activitat diplomàtica, viatjant sovint a Itàlia, on gaudí de l’amistat del seu compatriota, el papa Adrià IV. Relacionat amb la cúria romana, fou un dels màxims defensors de la supremacia papal  i de la independència eclesiàstica enfront la monarquia. A la mort de Teobald, continuà al servei de Thomas Becket, el seu successor. Va viure els seus darrers anys a Chartres, d’on fou bisbe (1176).

Un fet destacat, el Policraticus (1159)

Aquesta obra constitueix el primer tractat sobre teoría política escrit a l’edat mitjana. Hi propugna una concepció jeràrquica de la societat, descrita mitjançant una analogia amb el cos humà. Com cada part del cos, cada grup social té una missió establerta en benefici de la resta, tots ells sotmesos al cap, el príncep que, assessorat per  eclesiàstics, ha de governar d’acord amb la llei de Déu.

Tria d’obres

Metalogicon  (1159), un estudi sobre la lògica d’Aristòtil, on defensa la imperfecció del coneixement humà, que progressa mitjançant l’experiència, el raonament i el debat intel·lectual ; i Historia pontificalis (1163?), crònica del papat entre 1148 i 1152.

L’anècdota

En la pugna entre el rei anglès Enric II i el seu canceller Thomas Becket, va prendre partit pel prelat i patí també l’exili (1163). Va tornar a Anglaterra després de la reconciliació temporal entre els dos prohoms, i era a Canterbury quan l’arquebisbe fou assassinat per vassalls del rei (1170). Aleshores s’ocupà de compilar la correspondència del difunt i redactar-ne una biografia.

La frase

“Entre un tirà i un príncep hi ha una diferència singular. El segon obeeix la llei i governa el poble segons els seus dictats, considerant-se ell mateix servidor de la llei.”

“Llevar la vida al tirà no només és lícit sino també equitatiu i just, perquè el que pren l’espasa, mereix morir per l’espasa.” (fragments extrets del Policraticus)

Anuncis