Abd al-Mumin, primer califa del Magrib

 
Tagra (Algèria), ca. 1095-Salé (Marroc), 1163
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Imperi almohade
 

Amb Ibn Tumart

Jove  berber de la tribu dels zanata, a Bugia (Algèria) es féu deixeble d’Ibn Tumart, reformador que predicava un islam centrat en la unitat de Déu i la pràctica escrupolosa i rigorista de la llei. Aquesta doctrina, coneguda com almohade, fou rebutjada pels almoràvits que regnaven sobre aquests territoris. Ibn Tumart i els seus seguidors es refugiaren al sud del Marroc, en territori de la tribu Masmuda, a la qual pertanyia; des del poble de Tinmel estengueren la seva fe usant també les armes.

L’anècdota

Abd al-Mumin era el cap militar dels almohades, però mai no va suplantar Ibn Tumart com a líder religiós. Quan aquest va morir, va mantenir-ho en secret durant tres anys perquè ell era estranger i necessitava temps per assegurar el seu poder. Finalment, el 1132, fou reconegut com a únic líder del moviment pels caps dels Masmuda i s’autoproclamà califa, unint els poders polític i religiós.

El Marroc

El sobirà almohade va menar amb encert una guerra de guerrilles, que el van dur, primer a controlar les zones muntanyoses del Marroc i després a disputar les planes als seus enemics almoràvits, afeblits per lluites intestines. El 1142, en un combat contra tropes mercenàries cristianes va morir el millor general almoràvit, el vescomte Reverter, noble català. En pocs anys Abd al-Mumin va ocupar successivament ciutats importants com Orà, Fes, Ceuta i Tànger.

Un fet destacat, la conquesta de Marràqueix

El 1147, després d’un breu setge, els exèrcits almohades van prendre Marràqueix i massacraren els darrers membres i partidaris de la dinastia enemiga. Amb l’expugnació d’aquesta ciutat s’esfondrà l’imperi almoràvit, substituït pel l’almohade, que va mantenir Marràqueix com a capital. El califa feú construir un gran temple, la mesquita Kutubia, i imposà la seva doctrina fonamentalista en el nou estat que, entre 1151 i 1159, va expandir cap a l’est, fins dominar tot el Magrib, de l’Atlàntic a Trípoli.

Mesquita Kutubia

Mesquita Kutubia

Al-Andalus

L’Espanya musulmana que havia format part de l’imperi almoràvit es disgregà en regnes de taifes, alguns dels quals foren conquerits pels exèrcits almohades: Còrdova (1148), Badajoz (1150), Màlaga (1153) o Almeria (1157), encara que la participació directa d’Abd al-Mumin a la península es limità a una estada breu el 1160. Tres anys més tard, quan preparava una gran expedició militar contra els regnes cristians ibèrics va morir.

Regint l’imperi

Abd al Mumin va consolidar l’imperi, confiant el govern de les províncies als seus fills, establint una administració centralitzada, amb models i personal andalusins, i finançant-lo amb una fiscalitat basada en un incipient cadastre. Les seves victòries afermaren el seu poder enfront els xeics de les tribus. Per això, el 1154 va poder proclamar el seu primogènit com a sucessor, cosa que transformava el primitiu estat almohade en una monarquia hereditària.

Anuncis