Al-Maarri, el poeta cec

Maarrat al-Numan (Síria), 979–Maarrat al-Numan, 1058

Activitat:Literatura 

Àrea: Emirat d’Alep, Califat fatimita

 

Primers anys

Abu al-Ala Ahmad ibn Abd Allah, conegut com al-Maarri, sobrenom derivat del lloc de naixement, pertanyia a una família síria distingida, d’origen àrab. Als quatre anys quedà pràcticament cec per culpa de la verola. Això no impedí la seva formació, predominantment literària, impartida primer pel pare i més tard completada a Alep. El primer recull de poemes, L’espurna de l’encenedor (Saqt al zand), de refinament formal, mostra la influència del gran poeta al-Mutanabbi.

Bagdad

Els anys 1009 s’instal·à a Bagdad. Allà va relacionar-se amb els cercles intel·lectuals i literaris, participà en debats i va recitar els seus poemes. Tanmateix, l’any següent abandonà aquella ciutat. Potser el motiu fos la manca de diners, després de negar-se a ser un poeta cortesà, dedicat a escriure panegírics en honor dels potentats.

Reclusió

Al-Maarri es retirà a la població natal, vivint de manera  austera, centrat en l’escriptura. Aquest allunyament dels centres literaris no comportà l’oblit; s’intensificaren els intercanvis epistolars i s’aplegaren al seu voltant deixebles vinguts d’arreu del món islàmic.

Un fet destacat,  Obligacions més enllà del deure (Luzum ma la yalzam)

Aquest recull poètic agrupa poesies compostes durant la maduresa. El títol al·ludeix a les regles mètriques que s’autoimposa, més exigents que les usades correntment pels autors, cosa que evidencia el seu virtuosisme. Aquestes composicions breus són de caràcter filosòfic i religiós. L’autor es manifesta profundament pessimista i escèptic sobre el món i l’home, i crític contra les religions alhora que mostra un alt sentit moral.

Un viatger com Dant

Una de les obres més famoses d’al-Maari és L’epístola del perdó (Risalat al-ghufran), escrita el 1033. De caire satíric, retrata una viatge a ultratomba, retratant el paradís i l’avern, amb les criatures i els homes que hi habiten.

La frase

“No podem escollir néixer ni envellir,

ni viure, ¿Què ens queda per triar?”

 

“La religió, comerç de morts.

Per tant, objecte que no es pot vendre

entre els vius”

 

“La gent voldria que un imam s’aixequés

i prediqués des de la trona a la multitud silenciosa.

Il·lusió tramposa! No hi ha més imam que la raó,

la nostra guia de nit i de dia”