Ibn Khaldun, l’historiador de les societats

 
Tunis, 1332-El Caire, 1406
Activitat: Història  Grup3-Lletres                                                  
Àrea: Occident islàmic
 
Magrib i al-Andalus

Nat en una família noble d’antics emigrats andalusins, la formació d’Abu Zaid Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn Khaldun seguí els models clàssics, això és, l’estudi de l’Alcorà, la tradició, dret islàmic i àrab literari. El 1349 arran d’una epidèmia de pesta negra va perdre els seus pares. Als vint anys ocupà un càrrec al palau del sultà de Tunis, amb què inicià la seva agitada vida política pels diversos estats del Magrib i Granada, amb altes responsabilitats a les corts, intrigues i empresonaments.

Un fet destacat, els Prolegòmens (Muqaddima)

Entre 1375 i 1379  va retirar-se al castell de Qalat ibn Salama (Algèria), on redactà el seu llibre cabdal, els Prolegòmens, una profunda reflexió sobre la història. Amb ell, trenca amb la tradició, l’historiador no ha de recollir només dades, sinó que ha d’explicar els fets, tenint present que el seu estudi no són les personalitats sinó les societats i els seus canvis. Per tant, el camp de treball no inclou només la política, ha d’abastar totes les manifestacions, materials o espirituals, de la vida social organitzada: cultura, religió, economia…

L’asabiyya

Un concepte clau de l’autor és l’asabiyya, l’esperit que cohesiona un grup de població. En la dinámica històrica, observa una evolució que es repeteix cíclicament: Una tribu nòmada del desert, amb una forta “asabiyya”, aconsegueix prendre el poder, convertir-se en el grup dirigent d’un estat urbà;amb el temps, però, perdrà la seva identitat primigènia, decaurà i perdrà el poder a favor d’una altra tribu nòmada.

Egipteibnkhaldun

El 1382 abandonà el Magrib, viatjà fins Egipte i s’establí al Caire. En bona entesa amb el sultà, aquest li confià alternativament tasques docents o d’administració de justícia, com a cap d’una de les quatre escoles principals de jurisprudència, la malikita. Patí llavors la mort de la seva dona i de cinc fills en una naufragi. Des d’Egipte, Ibn Khaldun va pelegrinar a La Meca i també va visitar Terra Santa.

Tria d’obres

Llibre dels exemples (Kitab al-Ibar), una història des dels hebreus i assiris fins al món islàmic coetani, sobretot del nord d’Àfrica, el primer volum del qual correspon als Prolegòmens; i Autobiografia (Tarif) (1405).

L’anècdota

Sobirans molt diferents van reconèixer els seus mèrits. El rei Pere I de Castella, en negociacions amb el regne de Granada, li oferí un càrrec a la cort així como retornar-li les antigues propietats que havien pertangut a la seva familia, afincada abans a Sevilla. El 1400, Tamerlan va assetjar Damasc quan ell la visitava. S’hi entrevistà, el cabdill li demanà informes sobre el nord d’Àfrica i el deixà marxar sa i estalvi, tot i que abans va haver de veure com el guerrer devastava la ciutat i massacrava la població.

Anuncis