Cerverí de Girona, trobador reial

 
Catalunya, n. primera meitat del s. XIII-m. 1285.
Activitat:LiteraturaGrup3-Lletres
Área: Corona d’Aragó
 

Dos noms

Durant molt de temps els experts havien polemitzat sobre la identitat d’aquest escriptor, acceptant o refusant que els noms de Cerverí de Girona i Guillem de Cervera corresponguessin al mateix individu. Avui en dia la polèmica està resolta gràcies a la documentació de la cancelleria reial. El 1285 l’infant Alfons ordena un pagament “a Guillem de Cervera, això és, a Cerverí”.

Orígens desconeguts

No era noble, però va rebre una formació acadèmica acurada, tal com ho demostra la seva obra que recull des dels gèneres poètics més populars fins als meus elevats i artificiosos, plens de referències cultes. Vers el 1264 s’establí a Girona; precisament durant tota la seva carrera una part important dels seus ingressos procedirien de rendes de pobles de la zona.

Amb diversos senyors

El seu primer senyor fou el vescomte Ramon Folc de Cardona, però cap el 1267 s’integrà a la cort reial de Jaume I, encara que ben aviat passà al servei de Pere, el fill primogènit. Amb ell va viatjar a Castella el 1269 i probablement també féu una estada a la Provença, a Rodés. Fidel portaveu dels interessos polítics i culturals de Pere, en els seus escrits polítics descriu els principals fets del seu senyor i ataca amb virulència els seus enemics, fins al punt de ser titllat per alguns de botxí.

Un fet destacat, Verses proverbials

Des que Pere esdevingué rei (1276), Cerverí practica una poesia més orientada a l’ensenyament moral. Els Versos proverbials, la seva composició més extensa, amb prop de 5000 versos agrupats en estrofes de quatre, en són una bona mostra. Es presenta com un recull de lliçons per educar els seus fills i aplega reflexions sobre vicis i virtuts o consells sobre la societat i la família.

cerveridegirona

El llegat

L’obra de Cerverí, que consta de 120 composicions, constitueix la més extensa i variada de tota la literatura trobadoresca. D’acord amb la tradició, no usa el català sinó el provençal. La major part de la poesia cerverina és lírica, però també practica la poesia narrativa, cosa estranya en la literatura occitana del seu temps.

Tria d’obres

Peguesca, paròdia del motiu trobadoresc d’”emmalaltir d’amor”; Lo plant del rey en Jachme, poema fúnebre sobre el rei Jaume I; La faula del rosinyol, poema narratiu.

La frase

“I no puc sota la flaçada

dormir, de tant mal com em fas;

i la teva ànima en serà condemnada

si em fas morir sota els llençols;

que a cal metge l’orina he mostrada,

i diu que no mengi cols,

ni vaca, sinó quallada”

(fragment extret de “Peguesca”)

 

Per saber-ne més:

Míriam Cabré. Cerverí de Girona, un trobador al servei de Pere, el Gran. Barcelona, Palma de Mallorca, 2011

 

 
 
Anuncis