Feliu d’Urgell, un heretge als dominis carolingis

 
m. Lió (França), 818
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Área: Imperi carolingi
 
Catedral d'Urgell

Catedral d’Urgell

Bisbe d’Urgell

Probablement d’origen català, Feliu (o Fèlix) ja consta com a bisbe d’Urgell el 781. Ell, teòleg brillant, i Elipand, arquebisbe de Toledo, van difondre l’adopcionisme, doctrina segons la qual Jesucrist, en tant que home, no era Déu per natura sinó per adopció, per gràcia divina. Malgrat aquesta formulació herètica, Elipand vivia lluny dels seus censors, a l’emirat de Còrdova; en canvi Feliu, que predicava a  l’Urgell, territori sotmès recentment a Carlemany, va retre comptes al sobirà que vetllava per l’ortodòxia cristiana.

La resposta imperial

El 792 Carlemany el convocà a un sínode a Ratisbona (Regensburg) per debatre les seves tesis. Feliu va participar-hi i finalment va retractar-se’n, fet que confirmà més tard davant del papa Adrià I, a Roma. No obstant això, ja lliure, s’exilià un temps a l’Espanya musulmana, on va difondre altre cop l’heretgia, igual que Elipand. En resposta, Carlemany i el papa Lleó III impulsaren el concili de Frankfurt (794) i el de Roma (798), respectivament, per condemnar l’adopcionisme.

Un fet destacat, el sínode d’Aquisgrà (799)

El 799 Feliu va haver d’acudir a Aquisgrà, a una assemblea de teòlegs, on disputà amb Alcuí de York, conseller imperial. Va concloure la controvèrsia amb una nova retractació, però no tornà a l’Urgell, va viure vint anys a Lió sota custòdia del bisbe. A Catalunya, s’intensificaren les predicacions del benedictí Benet d’Aniana per posar fi a l’heretgia. La islamització de la península i el desprestigi de Toledo afavoriren la desvinculació dels territoris catalans, que passaren a dependre també eclesiàsticament dels francs.

La frase

“He tingut una magna controvèrsia amb l’heretge Fèlix en  presència del rei i dels sants pares. Ell, tossut, no admetia cap més autoritat sinó les seves sentències sectàries, creient-se ésser molt savi  en allò que menys sabia. Però havent visitat el seu cor la divina clemència, confessà per últim ésser seduït per opinió falsa i voler reconèixer fermament la fe catòlica” (extret d’una carta d’Alcuí de York a l’arquebisbe de Salzburg).

L’anècdota

No coneixem directament la doctrina adopcionista de Feliu d’Urgell perquè l’Església féu desaparèixer les seves obres. El que en sabem prové, paradoxalment, de les condemnes conciliars i dels escrits dels seus opositors, com Paulí de Nola o Els set llibres contra Feliu d’Urgell, d’Alcuí de York, que refuten els seus errors doctrinals.

Per saber-ne més:

Josep Perarnau (ed.). Feliu d’Urgell, bases per al seu estudi. Barcelona, 1999