Àrea: Siena
Seguint el rastre de les obres
Aquest artista era el germà gran d’un altre pintor, Ambrogio. Les dades biogràfiques que es coneixen són escasses i provenen bàsicament de les seves obres artístiques. Probablement fou deixeble del mestre sienès Duccio, encara que la seva producció palesa també la influència de Giotto i l’escultor Giovanni Pisano.
Un fet destacat, els frescos de l’església inferior de Sant Francesc
En la segona dècada del s. XIV es traslladà a Assís, on va participar en la decoració de l’església inferior de la basílica de Sant Francesc, amb un cicle sobre la història de la Passió, des de l’entrada de Jesús a Jerusalem fins a la mort i resurrecció. Obres mestres, en elles s’observa un estil caracteritzat per un clar naturalisme, amb un amor pel detall, incorporant elements de la vida quotidiana en el relat –com l’escena de la santa Cena, on pinta també la cuina, amb un criat llençant les deixalles al gos. Les seves imatges tenen plasticitat i dramatisme, amb un ús intens del color.
Santa Cena
Siena
Després d’Assís, va treballar a Arezzo on elaborà el retaule de Santa Maria della Pieve (1320), primera obra que podem datar amb seguretat. Tot i que va viatjar a altres ciutats com Cortona, residí habitualment a Siena, d’on provenen la majoria d’encàrrecs, sobretot de la catedral i convents. Entre la poca documentació no relativa a la seva feina trobem un privilegi per dur armes (1337) o la venda d’uns terrenys als fills orfes del seu amic, l’escultor Tino di Camaino (1345). Hom creu que Lorenzetti va morir durant l’epidèmia de pesta que patí la ciutat el 1348.
Naixement de la Mare de Déu
Tria d’obres
Davallament (Sant Francesc, Assís); Retaule del Carme (1329, Siena); Mare de Déu amb Infant entre 8 àngels (1340, Galleria degli Uffizi, Florència); Naixement de la Mare de Déu, (1342, catedral de Siena).
L’anècdota
La posteritat ignorava la relació familiar entre els dos artistes Lorenzetti. De fet, l’historiador Vasari, al s. XVI, creia que el nom de Pietro era Petrus Laurati, i l’escultor Ghiberti, un segle abans, no semblava conèixer-lo ja que només es refereix a Ambrogio en els seus comentaris. No obstant això, la relació fraterna és inqüestionable, esmentada de manera explícita en els frescos de l’Hospital de Santa Maria alla Scala, obra feta conjuntament.
Figures singulars, 500-1500 