Iaroslav i el zenit de Kíev

 
n. 978?-Kíev?, 1054
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Gran Principat de Kíev
 
Lluites fratricides

El seu pare, Vladimir I de Kíev, el nomenà governador de la ciutat de Novgorod, i quan va morir (1015) es va disputar l’herència amb altres descendents. La lluita fou acarnissada, dos germans foren assassinats i ell ordenà el captiveri perpetu d’un tercer. Iaroslav sortí vencedor tot i que no va poder governar tots els estats del pare fins a la mort del seu germà Mstislav (1038), senyor del principat de Txernigov.

Un fet destacat, Russkaya Pravda (La justícia russa)

iaroslavFou responsable de la primera codificació de la llei russa, adaptació dels models bizantins als costums eslaus. És un codi força benigne d’acord amb els paràmetres medievals, on la pena capital no s’aplica en excès i molts càstigs físics són substituïts per multes. Comparativament penalitza amb més severitat els delictes contra la propietat que altres relacionats amb l’honor.

Oest, est i sud

A occident amplià el seus dominis per l’àrea bàltica i polonesa, però fou a orient on obtingué el seu major triomf: va esclafar els turcs petxenegs, un poble nòmada que amenaçava les seves rutes comercials (1036). S’enfrontà amb Bizanci el 1043,  l’expedició militar contra Constantinoble va fracassar, si bé el tractat de pau posterior renovà i millorà els acords comercials.

Una cultura en eclosió

Durant el seu regnat Kíev va prosperar, comptava amb una població similar a París, uns 80.000 habitants. El gran príncep embellí la capital amb monestirs i esglésies com la catedral, Santa Sofia, que per primer cop tingué un monjo rus –Hilarió- com a  bisbe. Fundà escoles i biblioteques, i fomentà les traduccions de textos religiosos grecs a l’eslau. Ell mateix sabia llegir i escriure, fet que contrastava amb altres sobirans europeus.

La frase

“Ha donat a la ciutat de Kíev una corona de glòria” (d’Hilarió, metropolità de Kíev).

L’anècdota

Iaroslav va potenciar les relacions amb el món cristia, com ho demostra la seva activa política matrimonial. Una germana seva fou la consort del rei de Polònia, ell esposà una princesa sueca, tres de seves filles es casaren amb els reis de Noruega, Hongria i França, i un fill, amb una princesa bizantina.

Els testos s’assemblen a les olles

Va establir un sistema successori per tal d’evitar un nou conflicte fratricida. Cadascun dels cinc fills governarien un territori, tots supeditats a l’autoritat del primogènit, gran príncep de Kíev. No obstant això, en morir esclatà una nova guerra pel poder.

Anuncis