Margarida, la Gran, sobirana d’Escandinàvia

 
Søborg (Dinamarca), 1353–Flensburg (Alemanya), 1412
Activitat: Política Grup5-Història                                                   
Àrea: Unió de Kalmar
 
 
En terra estranya

Filla menor de Valdemar IV de Dinamarca, als deu anys va contraure matrimoni amb Haakon VI, rei de Noruega. Per bé que abandonà el seu país, fins als setze anys no va conviure amb el marit. El 1370 infantà Olaf, el seu únic fill i hereu al tron noruec.

Regent de Dinamarca i Noruega

A la mort de Valdemar (1375), Margarida es disputà el tron danès amb Albert, fill de la seva germana gran Ingeborg, ja difunta. El consell d’estat danès va proclamar com a rei Olaf, el seu fill, exercint ella la regència. La guerra contra l’altre candidat fou breu i afermà el seu poder. El 1380 va morir el seu espós Haakon, per la qual cosa asumí també la regència de Noruega durant la minoria d’edat d’Olaf.

L’anècdota

La regent tractà d’afeblir el gran poder de la Hansa, una associació de ciutats germàniques del nord d’Europa que controlaven el comerç de la zona. Incomplint els pactes, el 1385 la Hansa es negà a retornar una sèrie de fortaleses de la regió d’Escània cedides per la monarquia danesa. Curiosament, des d’aleshores sovintejaren els atacs pirates als vaixells de la Hansa. Els mercaders recordaren a la regent el seu deure de mantenir la seguretat marítima; ella al·legà que sense les fortaleses d’Escània no podia dur-ho a terme. Finalment la Hansa s’avingué a les seves demandes.

El conflicte suec

A Suècia governava l’alemany Albert de Mecklemburg, enfrontat obertament als magnats. La regent s’alià amb la noblesa sueca, però el seu fill Olaf va morir  el 1387. Margarida va combatre contra Albert fins derrotar-lo a Åsle, on fou empresonat (1389). Confirmada com a senyora dels tres regnes, maldà per crear un estat centralitzat, fort i pròsper, preservant la pau amb els estats veïns, però recuperant antics territoris danesos mitjançant la compra, com l’illa de Gotland.

margaridaIdedinamarca

Un fet destacat, la Unió de Kalmar

Per assegurar la pervivència de l’Escandinàvia unificada, Margarida proclamà com a hereu Eric de Pomerània, el seu renebot, nét d’Ingeborg. Fou coronat com a rei dels tres països a Kalmar (Suècia) el 1397, en presència de delegats de cada regne, encara que Margarida conservà el  poder fins a la mort. A Kalmar es redactà una acta d’unió permanent dels tres reialmes, garantint el respecte de les lleis i costums propis. La reina incomplí els acords ja que importants càrrecs públics foren ocupats per estrangers a Noruega i Suècia. Amb tot, la Unió fou vigent més d’un segle.

La frase

“Gràcies a les victòries, la sagacitat i les dots de govern, va aconseguir unir tres reialmes combatius i esdevenir un dels governants més poderosos, sinó el més poderós del seu temps” (de Ludvig Holberg, historiador danès del s. XVIII)

Anuncis