Guillem Ramon de Montcada, el gran senescal

Catalunya, ca. 1090–Catalunya, 1173

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Àrea: Comtats catalans

 

Un nom inapropiat

Aquest noble que va ocupar la senescalia, això és, un dels càrrecs més importants a la cort del comte de Barcelona, no es deia Montcada. Procedia d’una família sense un cognom definit que posseïa castells al Gironès i a la Selva, als quals ell n’havia afegit altres d’Osona que li corresponien com a senescal. El terme Montcada és fruit del seu matrimoni amb Beatriu (1117), pubilla d’aquella família.

L’anècdota

Guillem Ramon de Montcada (pintura de Ramon Tusquets, 1888)

Guillem Ramon de Montcada (pintura de Ramon Tusquets, 1888)

Guillem  va tenir una relació ambivalent amb el comte perquè n’era el seu auxiliar, però també un gran senyor feudal. El cas més clar fou l’afer del Besós. Aquest riu, en terres del senescal, subministrava aigua a Barcelona. El noble va reduir el cabal d’aigua cap a la ciutat en benefici dels seus molins; davant les protestes del comte va deixar sense gens d’aigua la ciutat. Després va marxar a l’Aragó abans de reconciliar-se amb Ramon Berenguer IV, prèvia declaració de vassallatge pels seus castells.

Divorci

El 1136 Guillem Ramon se separà de Beatriu de Montcada. En realitat el matrimoni fou declarat nul. Sembla que hi participà activament Ramon Berenguer IV  per reduir el gran poder del seu senescal. Després el comte afavorí el casament de Beatriu amb un altre noble menys perillós, Guillem de Santmartí. De tota manera, els acords posteriors van permetre al senescal seguir  gaudint sis mesos a l’any de les rendes dels Montcada  i a heretar ell o els seus fills tot el patrimoni un cop morta Beatriu.

Un fet destacat, la presa de Tortosa (1148)

Va participar de manera destacada en la conquesta de la ciutat musulmana de Tortosa, col·laborant amb Ramon Berenguer IV. Arran de l’important contingent d’homes i diners aportats, el comte li concedí  part de les rendes de Tortosa, drets de conquesta sobre Peníscola i les Balears, i també la facultat d’urbanitzar uns arenys prop de Barcelona que donarien lloc a un barri residencial, l’eix del qual fou el carrer Montcada.

Conquestes i pactes

També al costat del comte intervingué en altres lluites contra els sarraïns, com l’expedició a Almeria (1147) i la presa de Lleida (1149). En el camp diplomàtic va prendre part en tractats com el de Tudellén (1151), per delimitar futures conquestes amb Castella, o en les entrevistes del seu senyor amb Lluís VII de França (1154-1155).

La regència

El 1162 va morir Ramon Berenguer IV. Com que Alfons, l’hereu, només tenia cinc anys es constituí un consell de regència dirigit pel bisbe Guillem de Torroja i el gran senescal. Aquest consell fomentà la repoblació dels territoris conquerits als sarraïns, per exemple la fundació de Montblanc (1163), i una política exterior prudent.  Guillem Ramon havia introduït els cistercencs a Catalunya; per això fou enterrat al monestir de Santes Creus.

Per saber-ne més:

John C.Shideler. Els Montcada, una família de nobles catalans a l’edat mitjana (1100-1230). Barcelona, 1987