Yongle, l’apogeu dels Ming

Nanquín (Xina), 1360–Ujimqin (Xina), 1424

Activitat: Política

Àrea: Imperi xinès Ming

 

yongleOncle i nebot

Descendent de l’emperador Hongwu, Zhu Di va governar, com altres prínceps, regions frontereres; en el seu cas, l’àrea de Beijing. Quan morí Hongwu (1398), el nou emperador fou el seu nét Jianwe, fill del primogènit difunt. Aquest sobirà va voler privar l’oncle Zhu Di de tot poder, que es rebel·là. El príncep va enfortir la seva posició i el  1402 va prendre la capital, Nanquing, on sembla que va morir Jianwen en l’incendi del palau imperial. Zhu Di es convertí en el tercer emperador Ming i adoptà el nom de Yongle, que significa “joia eterna”.

Paral·lelismes

Curiosament, el govern de Yongle mostra coincidències amb el del seu pare. Els dos ocuparen el tron quan tenien uns quaranta anys i van regir Xina durant dues dècades cadascun de manera autocràtica, per bé que el fill moderà el despotisme del progenitor. Tot i així, l’entronització de Yonglo va anar acompanyada de purgues massives contra els partidaris del sobirà precedent.

L’anècdota

La fita cultural més rellevant d’aquest regnat és el Cànon de Yongle, una enciclopèdia xinesa gegantina, amb més de 11.000 volums. Recull unes 8.000 obres de la Xina antiga fins a l’època Ming, de filosofia, ciència, història, art, literatura… Encomanada pel mateix emperador, hi treballaren més de 2.000 erudits durant quatre anys, i es va concloure el 1408.

Un fet destacat, la Ciutat Prohibida

La Ciutat Prohibida, Beijing

La Ciutat Prohibida, Beijing

L’emperador va abandonar Nanquing com a seu imperial i es va establir a Beijing, la regió base del seu poder. Hi va fer construir la Ciutat Prohibida, un vast conjunt d’edificacions, temples i palaus per residir-hi la família imperial i la cort. Es va bastir, seguint els principis del fengshui, entre 1406 i 1420, i un any després Beijing fou proclamada oficialment capital de l’¡mperi. La Ciutat Prohibida constituiria durant 500 anys el nucli del poder polític a la Xina.

Fortalesa i prestigi

Sense greus crisis internes ni amenaces exteriors preocupants, l’imperi xinès gaudí de prosperitat. Yongle menà una política d’obres públiques, com ara  la rehabilitació del Gran Canal i la construcció de la nova capital xinesa. A l’exterior, tret de la conquesta d’Annam (zona nord de Vietnam), Yongle generalment optà per la diplomàcia i el comerç, tant cap al Tibet i l’Àsia Central, com per mar. Des de 1405 va impulsar sis grans expedicions marítimes, comandades per Zheng Ho, que visitaren molts països, des d’Indonèsia a l’Àfrica oriental.