Abu Hanifa, ordre i concert en el dret islàmic

Kufa (Iraq), vers 699-Bagdad, 767

Activitat: Dret       Grup2-Raó

Àrea: Imperi omeia, Imperi abbàssida

D’esclaus a mercaders

Abu Hanifa al-Numan ibn Thabit procedia d’una família probablement d’origen persa. Algunes fonts afirmen que el seu avi havia estat esclau a Kufa, més tard afranquit. Malgrat aquests orígens i sense ser d’ètnia àrab, seguint les passes del seu pare, Abu Hanifa va fer fortuna com a mercader de seda.

Un nou món

La riquesa obtinguda va permetre Abu Hanifa d’abandonar els negocis i dedicar-se en exclusiva a la vida intel·lectual. Per bé que va pelegrinar a La Meca i va fer altres viatges, va continuar residint a la ciutat natal, on fou seguidor del jurista Hammad ibn Ali Sulayman. A la mort d’aquest (738), ell mateix esdevindria un mestre del dret, els ensenyaments dels qual són coneguts sobretot a través dels seus deixebles.

Unitat i coherència

Abu Hanifa admet per primer cop l’opinió raonada del jurista (ray) i el recurs a l’analogia (qiyas) per solucionar casos i matèries no tractades en les fonts principals del dret islàmic, és a dir, l’Alcorà i els relats tradicionals sobre Mahoma (hadit). En la seva època el dret islàmic era dispar i confús, Abu Hanifa treballa en la seva sistematització. Mitjançant l’estudi racional i teòric del dret, estableix uns principis generals que el transformen en una eina més uniforme i adaptable a la societat canviant.

Un fet destacat, l’escola hanifita

Ell fou el fundador de la primera gran escola de jurisprudència del món islàmic, la més difosa en els nostres dies, dominant en zones com l’Índia, Pakistan, l’Àsia Central i Turquia. Comparada amb les altres tres grans escoles de dret musulmà, defensa, a grans trets, uns criteris més flexibles i moderats.

abuhanifa

Mesquita d’Abu Hanifa, Bagdad

L’anècdota

El califa al-Mansur va proposar-li que fos jutge, però ell ho refusà, al·legant que no n’estava capacitat. El sobirà, indignat, li va dir que era un mentider. Llavors, Abu Hanifa va replicar que si era un falsari no podia amb més motiu ocupar un lloc com el de jutge.

Teologia i política

Es conserva un escrit teològic d’Abu Hanifa, on es manifesta seguidor del murjiisme, un moviment de l’Islam inclusiu, tolerant i no rigorista. Abu Hanifa va acabar els seus dies a la presó, segons alguns per haver-se negat a fer de jutge; hi ha un motiu més plausible: es va manifestar a favor de la revolta de Muhammad al-Nafs al-Zakiyya i Ibrahim ibn Abd-Allah contra el califa (762-763).

Anuncis