Beat de Liébana, textos de la fi del món

 
Liébana (Cantàbria), 2a meitat del segle VIII
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Àrea: Regne d’Astúries
 

De l’occident llunyà

Monjo del monestir de San Martín de Treviso (més tard anomenat, san Toribio de Liébana), es relacionà amb la família reial asturiana. El 875 va assistir a la professió monàstica de la reina vídua Adosinda a Pravia. Destacà com a intel·lectual, fins i tot més enllà de l’àmbit hispànic ja que va mantenir correspondència amb Alcuí de York, mestre i conseller de Carlemany.

Beatus de Girona

Beatus de Girona

Defensor de l’ortodòxia

El religiós va combatre l’heretgia adopcionista difosa per Elipand, arquebisbe de Toledo, i Feliu, bisbe d’Urgell, que negaven la plena naturalesa divina i humana de Crist. Segons ells, Crist, en tant que home, no era Déu per natura sinó per adopció. Beat amb Eteri, bisbe d’Osca, van escriure Apologeticum o Adversus Elipandum, un tractat on refutaven  les idees del prelat toledà. Alguns historiadors consideren també d’ell un himne dedicat a sant Jaume titulat O Dei verbum patris ore.

La frase

“Mai no s’ha sentit a dir que un de Liébana hagi  ensenyat als de Toledo. Tothom sap que aquesta seu episcopal brilla per les seves santes doctrines des del mateixi inici de la fe, i que no ha estat mai l’origen de cap cisma. I ara una ovella ronyosa pretén ser el nostre mestre”  (extret d’una carta d’Elipand de Toledo contra Beat).

Beatus de l'Escorial

Beatus de l’Escorial

Un fet destacat, Comentari de l’Apocalipsi (Commentarius in Apocalypsin)

Aquesta obra atribuïda a Beat de Liébana recull un gran nombre de textos d’autors cristians anteriors que expliquen el significat de llibre de l’Apocalipsi.  Alguns experts creuen que el manuscrit original, perdut, contenia il·lustracions; en qualsevol cas, les còpies del text produïdes a partir del segle X, anomenats Beatus es caracteritzen per la gran importància de les imatges de colors vius, d’estil abstracte, pla i antinaturalista, per representar les visions profètiques de sant Joan evangelista.

L’anècdota

En el temps de l’autor  es creia que el món havia estat creat 5.200 anys abans de Crist i que la fi del món es produiria en l’any 6000. Per tant, quedaven pocs anys. Aquest és un dels motius que expliquen la redacció del Comentari de l’Apocalipsi, feta en la seva primera versió el 776. Desgràcies com el domini islàmic de la península Ibèrica o l’heretgia d’Elipand semblaven confirmar els textos bíblics.

Beatus d'Urgell

Beatus d’Urgell