Hildegarda de Binden, la gran abadessa

 
Bermersheim vor der Höhe (Alemanya), 1098–monestir de Rupertsberg, Bingen (Alemanya), 1164
Activitat: Religió. Medicina. Música.Grup2-Raó                                                         
Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic
 

L’anècdota

D’origen noble, va ser destinada a l’Església. Als vuit anys fou confiada a Jutta de Spanheim, reclosa en el monestir de Disibodenberg per tal que rebés la formació pertinent. No era una nena corrent, des dels tres anys tenia percepcions extrasensorials, captava estranyes visions lluminoses, o bé endevinava fets, com quan va descriure detalladamente el color d’un vedell encara no nat.

Abadessa

Disibodenberg era un monestir amb dues comunitats, masculina i femenina. Hildegard hi va professar com a religiosa als quinze anys. A la mort de Jutta, ella fou elegida per les monges com a abadessa. Davant el creixement del convent gràcies a la fama de la superiora, ella decidí fundar un nou monestir independent dels monjos, malgrat la seva ferma oposició. El 1150 instal·là la comunitat a Rupertsberg, prop de Bingen, i el 1165 fundà un segon monestir a Eibingen.

Un fet destacat,  Scivias (1141-1151)hildegardadebingen

Les visions sobrenaturals d’Hidelgarda no minvaren amb el temps. Finalment, al 1141 començà a redactar les seves experiències per ordre de l’abat de Disibodenberg. El llibre pren el títol de Scivias, que deriva dels mots Scito vias Domini, això és, Conec els camins del Senyor. Les revelacions fan referència a la creació, la redempció del món i el paper salvífic de l’Església, i finalitzen amb profecies sobre la fi dels temps. L’obra va ser examinada pel mateix papa Eugeni III, qui n’autorizà la difusió.

Oberta al món

Hildegarda no fou una abadessa convencional: va deixar la clausura quatre vegades per viatjar per zones de l’imperi, predicant l’evangeli i la reforma de l’Església. Gaudí d’un alt reconeixement, fins i tot l’emperador Frederic Barba-roja s’entrevistà amb ella. La seva correspondència, amb més de 300 cartes, s’adreça a dirigents i intel·lectuals com sant Bernat de Claravall. La veneració popular farà de Rupertsberg un lloc de pelegrinatge.

Tria d’obres

Llibre dels mèrits de la vida (Liber vitae meritorum, 1158-1163), sobre teologia moral; i la seva cosmologia, Liber divinorum operum, 1163-1173, dos tractats que amb Scivias formen la  seva trilogia de literatura visionària; Causes i remeis (Causae et curae o Liber compositae medicinae), un manual de medicina pràctica i farmacologia, basada en l’observació de la natura; Symphonia harmoniae revelationum caelestium, recull dels seus poemes, musicats per ella mateixa.

La frase

“A l’home li mancava una ajuda que se li assemblés. Déu li doná aquesta ajuda, en el seu mirall, que és la dona. (…) La dona és l’obra de l’home, l’home l’instrument del consol femení. Tant l’un com l’altra no poden viure separats. L’home designa la divinitat, la dona la humanitat del Fill de Déu” (extret de Liber divinorum operum).

 

Per saber-ne més:

Hildegarda de Bingen. Concert de l’harmonia de les revelacions celestes. Barcelona, 1997

Hildegarda de Bingen. Llibre de les obres divines. Barcelona, 1997

Música: Columba aspexit.

http://www.youtube.com/watch?v=E0Ww8F58Y8I&feature=player_detailpage

Anuncis